Als tribunals¡¡¡¡¡

RESOLUCIÓ D’ALCALDIA de 18 d’abril de 2011 de Sant Pere de Vilamajor.

Atès que s’ha reiterat a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor informació sobre el canvi de circulació dels vehicles pesats al pas pel seu municipi, sense que ens consti que aquesta hagi sigut explicitada mitjançant acord municipal en tal sentit, i donat que la decisió unilateral de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha provocat greus problemes de circulació i perill a la seguretat de les persones en aquest municipi de Sant Pere de Vilamajor, segons resulta en l’expedient administratiu que obra en aquest ajuntament, per això,
HE RESOLT:
Interposar recurs contenciós administratiu contra l’acord o actuació de fet que hagi realitzat l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor als efectes de reposar al seu estat originari les disposicions circulatòries de vehicles pesats pel seu municipi que venien essent establertes amb anterioritat al canvi operat.

Josep Maria Llesuy Suñol, l’Alcalde
( noticia extreta de Reflexions deSant Pere  )

PUSA entenem que no es aquesta la millor manera de començar un nou mandat municipal, ni per Sant Pere ni per Sant Antoni. Per què no esperar a que es formessin els nous governs municipals i tractar de resoldre aquest problema?. Ignorem si finalment el nou govern tindrà color convergent o de Solidaritat, però si finalment volen comptar amb nosaltres, procurarem reconduir les relacions entre els dos municipis veïns. Ja què sempre és millor un mal acord entre persones que un bon plet davant els tribunals.
Diuen que els catalans sovint tenim molt de seny, per què no mirar de tenir-ne també ara?

venda ambulant… un malson per a les urbanitzacions!

Quants de nosaltres no som vinguts de la ciutat cercant tranquil·litat i el benestar que ofereix aquest entorn nostre?
Quin goig que fa sortir a passejar pels  camins que envolten les nostres urbanitzacions, què maco es sentir les olors de la primavera i el cant dels ocellets i de les granotes… (perquè no dir-ho?)
Tot molt idíl·lic, tot una mena de somni del qual un es desperta a cada moment pel ‘maleït chatarrero’ que ens acaba posant els nervis de punta!  Però Senyor! Què hem fet malament en aquesta vida per merèixer un càstig com aquest?
Em pregunto si sóc jo, o si hi ha algú més que n’estigui fins al cap de munt!  Fins a tres furgonetes diferents he comptat que passen en un sol cap de setmana, a vegades matins i tardes,  per recollir ‘chatarra’ …‘el chatarrero, el chatarrero, eeeeeeeeeeel chatarrero! Señora ha llegado el chatarrero a la puerta de su casa!’  . Com si els veïns fóssim fabriques de deixalles! On s’ha vist? I per què diuen ‘Señora’? es que els homes no llencen rentadores i neveres???  I encara deuen pensar que ens fan un favor!
Vaig comunicar-ho a l’Ajuntament de Sant Antoni, i em van dir que quan passés la furgoneta truqués als municipals. Així ho faig… però o bé arriben massa tard, o ja em prenen per boja i no em fan cap mena de cas… no ho puc assegurar.
I ara que ve el bon temps, ja pateixo perquè començaran a arribar els altres… me’ls conec a tots!  ‘el colchonero señora, el colchonero!,  el melonero,  ha llegado el melonero!  I no oblidem  les patates… ep això si… ‘patatas de la Rioja’ vaja… amb denominació d’origen i tot!

I per què ho dic tot això?  Doncs perquè ahir, quan ja sentia enyorança del ‘chatarrero’  (havia passat al matí, i a la tarda sembla ser que va allargar la migdiada), en va passar un altre!
Un que no havia sentit mai!  Senyors! Era propaganda d’un partit politic!
Espero que no es posi de moda i que la resta de partits tinguin la decència de no empipar el veïnat amb el xivarri dels seus altaveus, perquè a alguns ens agrada la tranquil·litat i altres pot ser que treballin de nit i dormin de dia!!!
Una altra cosa…pel poble hi passen tots aquests dels altaveus? m’agradaria saber-ho.

Salut i pau per a tothom!

Pla d’ emergències a les Urbanitzacions

Com podeu veure, les nostres urbanitzacions es troben en una zona d’ elevat risc d’ incendis. Pel que sabem, únicament Can Vila te un Pla d’ Emergències aprovat per el cas que es produís un incendi forestal.
La llei és molt clara en aquest sentit, i hauríem de demanar a les Juntes de propietaris que es posessin mans a l’ obra abans que no ho tinguem que lamentar algun dia.

La Llei de 22/04/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat inmediata amb la trama urbana, es a dir les separades del núcli urbà, estableix als articles 3 i 4 estableixen el següent:

Art 3. Obligacions.
a) Assegurar l’ existència d’una franja exterior de protecció de vint-i-cinc metres d’ amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la masa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s’ estableixen per reglament.
b) Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i amb la masa arbòria d’ acord amb el que disposa la lletra a)
c) Elaborar un pla d’ autoprotecció contra incendis forestals que s’ ha d’ incorporar al pla d’ actuació municipal i el de protecció civil.
d) Disposar d’ una xarxa d’ hidrants homologats per a l’ extinció d’ incendis.
e) Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d’ accés , i les cunetes.

Art.4
1º Les obligacions establertes per l’ anterior article han d’ ésser complertes per l’ òrgan de gestió o la junta de la urbanització.

Riells recepciona la urbanització d’Ordenació Riells.

El Ple de l’ Ajuntament de Riells ha ( dimarts passat) acordat la recepció d’ aquesta urbanització en el termini dels propers quatre anys.
El convenbi signat presenta 3 fases molt clares:

1º Sanejament dels carrers més deteriorats amb una capa de rodadura nova.

2º Millora i adequació de la xarxa de clavegueram soterrada que es farà a través d’un robot que treballarà des de dins de les conduccions per reparar i detectar les fuites.

3º Prevista per d’ aquí a tres anys, i que consistirà en soterrar el cablejat de l’ enllumenat, canviar la xarxa d’ aigua, eixamplar i millorar les voreres, acabar les obres de rodaura dels altres carrers i soterrar les línies de telèfon, sempre que la companyia assumeixi els costos de material.

El que és interessant del projecte és el seu finançament, que serà sufragat en part amb les quotes que ja estan pagant a la Junta de Conservació de la urbanització.
Els trams de clavegueram que travessi les zones verdes seran finançades per el Consistori.
L’ Ajuntament també és farà càrrec del cost de la renovació de l’ enllumenat públic. A més, els veïns de la urbanització no s’ hauran de fer càrrec dels costos de redacció dels projectes que seran pagats amb una subvenció de la Generalitat a compte del Pla d’ urbanitzacions de la Generalitat.
En resum, hi han vies per tal de aconseguir la recepció de les urbanitzacions amb uns costos pels veïns més que raonables, sempre que l’ Ajuntament de torn tingui la voluntat real de ajudar els propietaris per tal que sigui una realitat.
Notícia extreta de l’ ABM (4 de febrer de 2011)

Quo vadis Farinera? Relat d’una incompetència a Vilamajor -per F. Sarrià

Vaig arribar a aquestes meravelloses contrades fa 16 anys cercant una qualitat de vida que la gran ciutat no m’oferia. Inquiet socialment com era i com sóc, ràpidament em vaig posar en contacte amb l’Entitat de Conservació de Can Vila per oferir-los tota la ajuda que necessitessin. Tenia molt clar que una comunitat avança gràcies a la voluntarietat i la solidaritat dels seus veïns i veïnes.

Acabàvem de ser recepcionats pels ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor passant a tenir la mateixa consideració legal i moral que els habitants dels nuclis urbans. Darrera hi  havia hagut una enorme feina de la Junta de Propietaris de la qual tots els veïns i veïnes estàvem orgullosos. Érem moments de felicitat i goig.

Però érem conscients que la recepció no significava la finalització dels nostres problemes. Cert era que havíem avançat molt però encara ens restava un llarg camí. Partint de l’experiència anterior, hom era conscient que la col·lectivitat té més força que la individualitat per això varem decidir crear l’associació de veïns i veïnes de Can Vila, anomenada genèricament com a La Pinya ( el nom reflecteix clarament el sentiment d’unió que hi havia).

Els objectius clars i concloents eren la solució dels serrells que havien restat dins del tinter i que amb la recepció no s’havien solucionat. Un sobresortia per sobre dels altres: la sortida de vehicles i vianants de Can Vila.

Tot veí i veïna de Can Vila, de Can Ram i de Vallserena té molt clar quin seria el millor regal que podrien portar els Reis Mags a les tres urbanitzacions: arranjar el camí de La Farinera. Per a tots els lectors que no sàpiguen de la problemàtica existent en referència a dit camí, els hi faré cinc cèntims. Les tres urbanitzacions tenien el seu accés a través del camí de La Farinera, un camí estret amb un efecte túnel que encara magnificava més l’estretor, amb revolts sense peraltar i amb una escassa visibilitat. Per aquí hi passaven cada dia centenars de vehicles i desenes de vianants. Un paradigma de sinistralitat. El lloc perfecte per patir un accident.

La Pinya tenia clar que calia fer les gestions oportunes per arranjar el camí i fer-lo més accessible pels vehicles i vianants. Varem tenir reunions amb l’ajuntament de Sant Antoni (era competència seva) demanant solucions i accions, les quals es veien recolzades per les assemblees de socis i sòcies. En dites assemblees, a les quals assistien els alcaldes dels dos municipis, els canvilatans i canvilatanes manifestaven al batlle de la necessitat de solucionar el problema. Aquest sempre contestava de la mateixa forma: prenc nota i intentarem trobar una solució. Una resposta que s’ha repetit anys darrera any. I ja en portem 16!!!!!!

No fou fins l’arribada de Josep Maria Llesuy al capdavant del consistori vilamajorenc que es va trobar una solució: Sant Pere obria una ruta alternativa pel camí de Can Tona Donàvem més volta, fèiem més quilòmetres però teníem una alternativa, essencial en cas d’emergència. La resposta de Sant Antoni no es va fer esperar: prohibir el pas de camions amb destinació a Can Vila pel seu nucli i eliminar la vorera de vianants. El senyor Tella posava pals a les rodes. El senyor Tella no tenia en consideració que una part de Can Vila forma part de Sant Antoni. El senyor Tella tornava a incomplir les seves promeses electoral, una vegada més.

Els vilamajorins i vilamajorines que vivim a Can Vila sabem quina és la solució però també sabem quins són les problemàtiques i entrebancs. La solució passa per eixamplar (un parell o tres de metres) el camí de La Farinera. La desgràcia és que hom sap qui és el propietari del terreny que hauria de donar aquest metres. Vet aquí quin és l’entrebanc.

Entenc que el pas de milers de vehicles (cada cop som més) molesta enormement als residents del nucli urbà, per això cal cercar una solució consensuada. Sóc conscient que l’equip de govern del senyor Tella ha fet els deures i en l’avantprojecte del POUM es contempla una sortida que evita el pas pel nucli urbà però es tracta d’un projecte a llarg termini (15 o 20 anys).

Jo, personalment, estic disposat a assumir aquest temps per què entenc que es tracta de la solució més lògica i coherent. Però crec necessari que es portin a terme actuacions que millorin les condicions actuals. Crec que s’hauria de millorar l’accessibilitat mitjançant l’eixamplament (encara que sigui provisional) del camí i , molt especialment, crear una via per a vianants, una vorera ampla que permeti anar caminant fins al nucli, una vorera que reduiria el pas de vehicles, una vorera que estrenyés els llaços d’unió entre “els de les urbanitzacions” i ”els del poble”.

Ara que s’ha creat un partit (PUSA) destinat a la defensa dels interessos de les urbanitzacions enfront de la fagocitat del nucli urbà, demanaria als seus representants que posessin fil a l’agulla i que inserissin al seu programa una solució al problema.

Atentament

Ferran Sarrià

Recollida selectiva?

Sorprenent. La recollida no deu ser cosa de tots, no al menys la recollida porta a porta. Mentre que a Sant Antoni Poble es fa la de vidre, cartró, envasos, matèria organica i altres restes , mitjançant un calendari de recollida diari porta a porta, a Les Pungoles i Can Miret, la recollida de vidre, cartró i envasos ha desaparegut, i als pobres veïns d’ Alfou, ni els mencionen dins el calendari setmanal.
Entenem que la recollida de matèria orgànica es faci al nucli urbà tres cops per setmana, ja que els altres dies es fa la recollida de les altres deixalles no orgàniques. Però el que no s’ entèn és que no es pasi cada dia a recollir les escombreries a Can Miret i Les Pungoles, i encara menys que siguin els veïns d’ Alfou qui hagin de contractar com a particulars el servei directament a Cespa.
Resulta un contrasentit, però la gent que té menys aprop els contenidors ( els famosos iglús), i que som les persones que vivim a les urbanitzacions, som les que hem d’ agafar el cotxe i anar a la deixalleria o a les zones on hi han els iglús per tal de complir amb el reciclatge.
Després no és d’ extranyar que ens trovem imatges com aquesta als carrers de Les Pungoles o Can Vila.

Carrers de Can Vila


Ignorem com estan els carrers de la Urbanització Can Vila que pertanyen a Sant Pere, però la part que correspon a Sant Antoni presenta un aspecte un tant deixat i abandonat.
Molts vorals sense rajoles, herbes per tot arreu, contenidors plens, etc.
De fet el primer que em ve al cap, es el planell que m’ han donat a l’ Ajuntament, on els carrers Bolet, Carlet, Pi Xampinyó no hi surten en lloc. Potser és que no pertanyen a Sant Antoni?. Deixo la resposta per tal que algun veí de Can Vila ens l’ aclareixi.

null

Per ordre de imatge: C/ Pinatell, C/ del Pi, C/ Carlet, C/ Bolet