PUSA

Durant els primers anys de la dècada dels 60 el Sr. Vendrell va ser el promotor de la urbanització inicial de Les Pungoles, amb qui els primers compradors van tractar per edificar les primeres cases pungoleres. Com moltes altres abans que van anar arribant entre els 60 i els 70, la nostra familia va posar els peus a Les Pungoles a principis dels 80, quan els hàbits socials i les tendències familiars, eren quelcom diferent a les anteriors i a les actuals. Les Pungoles, com ja sabeu, és un de tants nuclis recidencials que tenen el seu orígen i desenvolupament per l’arribada de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien fugir, els divendres al vespre, del formigó de les grans ciutats per endinsar-se i respirar el verd i l’entorn rural i la muntanya, sense tenir que fer molts quilòmetres amb els vehicles de la época. Aquestes mateixes intencions van tenir els pares un parell de dècades després dels primers pungoleros. I així doncs amb 5 anyets d’edat (ara m’apropo perillosament als 40) i després de moltes voltes per diferentes entorns en un radi de 50 Km de Barcelona, es van encisar i decantar pel conjunt residencial i l’entorn de Les Pungoles.

Lógicament, per poder arribar a la urbanització i descobrir-la, aquests futurs propietaris pungoleros havíen de tenir un vehicle propi, i certa informació privilegiada o bé molta sort per saber trobar per primera vegada els carrers pungoleros. En el cas de la nostra família, el descobriment de Les Pungoles va tenir el seu orígen gràcies a la informació d’una de les primeres famílies pungoleres (La Sra. Cañas), clienta habitual del meu pare a una oficina del barri de la Guineueta de Barcelona.

Per altra banda, la família Domingo, els anteriors propietaris de la nostra llar pungolera, van ser d’aquells pioners originals, que van adquirir dos terrenys al primer promotor (Sr. Vendrell) on van fer-se edificar una casa d’una sola planta en forma de “L”, amb les façanes blanques acabades amb pedra nicorella (fesonomia constructiva molt habitual a Les Pungoles d’aquells inicis), i jardins amb pins i cedres envoltats de gespa.  Les seves “pujades” amb els fills, com la de la majoria de famílies pungoleres durant aquells primers anys, eren de cap de setmana, pujant divendres vespre i baixant a Barcelona diumenge al tard. Amb el temps, es van veure obligats a ampliar la casa per guanyar espai, edificant un segón pis i un garatge.

Al pasar els anys, i per evolució natural, aquests mateixos fills per qui els pares ho fan tot i tot ho arrisquen, solen ser també decisius alhora de deixar de “pujar” (sempre s’en diu pujar pel fet de anar de Barcelona a la muntanya) a Les Pungoles. Els fills dels Domingo ja no prioritzaven gaudir els dissabtes i diumenges a la casa pungolera, i així als pares la casa se’ls va fer gran i difícil de mantindre. L’opció plausible i rendible era vendre la seva estimada casa al costadet del Montseny.

D’aquesta manera, provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona, la nostra família es va convertir en pungolera amb una casa pels caps de setmana envoltada de bosc, on fugir de les rutines accelerades de la ciutat. De forma inherent els pares complien el somni de ser propietaris d’una caseta amb jardí, on els fills poguessin gaudir de la natura, no excessivament lluny de la ciutat, i des d’on, potser més endevant, anar a treballar i a l’escola de dilluns a divendres.

Segons hem pogut extreure d’una publicació del Historiador Pere Balañà i Abadia, Les Pungoles és de les primeres urbanitzacions que van aparèixer els anys 60, com a consequència de l’augment del nivell de vida d’aquella dècada, quan allò dels sis-cents, a la part dreta de l’actual carretera BV 5108 (amb entrada ara ben senyalitzada en la rotonda corresponent).

Podem dir que la història de Les Pungoles i el seu nom és quasi mil.lenària. Segons les investigacions del Historiador Pere Balañà i Abadia, els seus començaments es remonten al 1904 quan el Sr. Alemany, un antic alcalde de Blanes, i les seves germanes van comprar una terreny anomenat La Pungola que pertenyia a Can Pungol, una de les propietats més extenses de Sant Antoni de Vilamajor encara existent en aquests dies (veure imatges). Un cop talat el bosc, la feina de masovers la va iniciar un tal Caselles de Vilamajor, i la van proseguir la família Costa (que van tenir dos fills, nen i nena), i també els Jané ocupant-se dels conreus de regadiu des del 1953 fins el 1967. Més endevant la seva vinculació amb Les Pungoles va ser l’administració del restaurant que va ser inagurat el 1967 i que van gestionar del 1974-78, i també a partir del 1980 fins a mitjans dels 90.

Després de la mort de les germanes Alemany al 1958 i 1964, al ser els tres germans solters, la parcel.la va pasar a ser propietat del Dr. Solé Selvas de Barcelona, qui la va vendre al Sr. Vendrell, el veritable promotor de l’actual urbanització de Les Pungoles, que va fer realitat el que ara coneixem i gaudim. Després anirien arribant els primers propietaris i famílies que es van implicar en la vida pungolera, i que intentarem anar recordant en propers articles

El nom de Les Pungoles, vindria originalment del Mas que estaba inclós en la parcel.la on s’ubica l’actual urbanització. Segons diverses investigacions per varies vies del Sr. Balañà , el nom del Mas Les Pungoles vindria per l’original Can Pungol, propietari inicial de la parcel.la. Aquest nom “Pungol” es pot pensar que s’origina  pel fet  que sempre hagi crescut de forma silvestre el “poniol” (planta per infusions) en els camps humits de l’entorn pungolero. Si anem  més enrere en el temps, l’orígen del nom “Pungol” podria vindre de noms de personatges com Melchior Punjol ( a Sant Pere de Vilamajor) o Arcís Pongoll (a Cardedeu) al voltant del 1553, durant el fogatjament fet en aquell any. Finalment, segons estudis del feudalisme, també es pot concloure que l’orígen de “Pungol” s’enllaça amb el del propietari Ponç Guadall documentat al 1204.