Amb Lluís Tusquella.

Lluís Tusquella.

El passat divendres 18 de març vaig tenir la sort de poder parlar llargament amb en Lluís i la seva filla Carme a la casa que tenen a Alfou, i on hi viuen des de fa més de 30 anys. Malgrat l’ edat d’ en Lluís, 93 anys, viu sol, el seus fills el visiten diàriament per assegurar-se que tot marxa bé i que no li cal res. Una dona li fa la compra i l’ ajuda en les tasques de la llar.

El primer que varem fer va ser visitar l’ exposició permanent radicada a la casa de l’ artista. Ell mateix ens va explicar l’ evolució de la seva obra i les diferents etapes viscudes al llarg dels anys.

En Lluís va relatar-nos pinzellades de la seva vida i obra, com per exemple el primer quadro que va fer després de 10 anys sense pintar. La història es remunta als anys 60, quan un dia,de sobte mentre pintava se’n va adonar que el seu lloc era a casa ajudant la seva dona que fins a les hores se’n feia càrrec dels fills. Va trencar els pinzells, va marxar cap a casa i no va tornar a pintar fins passats 10 anys. Ell mateix ens va mostrar el primer quadre després del seu retorn a la pintura., un paissatge d’ Alfou.

Va ensenyar-me el seu estudi i les obres no exposades, els dibuixos al carbó de cinc minuts i els retrats familiars i més íntims. Em va sobtar la seva lucidesa, agilitat física i mental, de parlar pausat i veu tranquil·la les seves paraules desprenien serenor i pau. Ja asseguts a taula, va destapar-nos els seus records d’ infantessa, la seva estada a Gràcia, la Guerra Civil on va veure com mataven un home al seu mateix carrer, o com una bomba esclatava a prop de casa l’ avia,  dels bombardejos dels alemanys a la ciutat i dels mors que van produir i dels que en va ser testimoni directe.

Records d’ Alfou, Llinars o Cardedeu quan tot eren camps oberts on la vista es perdia en la immensitat verda dels camps de conreu i les cases pairals. Va tenir el detall de dedicar a la gent del PUSA un dibuix amb els que ens va obsequiar, així com unes paraules referides a un dels seus dibuixos preferits i que transcrivim aquí:

“Quan l’ art és noble i autèntic, sap representar de la millor manera el rostre i la figura femenina més bonica estèticament.!”