Mes: Octubre de 2019

Modificació d ela taxa d’ escombraries per a Can Vila.

Actualment, el servei de la recollida de les escombraries a Can Vila, independentment de si les cases unifamiliars estan o no al terme municipal de Sant Antoni o Sant Pere de Vilamajor son gestionades per l’ ajuntament de St Pere. Per tant els veïns que viuen a Can Vila però que pertanyen al nostre municipi paguen la mateixa taxa que els veïns de Sant Pere. Aquesta taxa és actualment de 174 eur, i de 188 eur per al proper any, mentre que a la resta de habitatges unifamiliars de SAV, la taxa és de 160 eur. Malgrat haver un conveni subscrit amb St Pere, s’ ha traslladat a l’ajuntament veí, la nostra voluntat d’ unificar la taxa d’ escombraries a tot el municipi de San Antoni, que és de 160 eur per aquest tipus de habitatges. En conseqüència, el nostre ajuntament es farà càrrec de la diferència de preu de les dues taxes i anualment liquidarà la part que Sant Pere ingressi de menys. L’ objectiu de la mesura és no discriminar els veïns de Can Vila en vers la resta del municipi.

Amb aquesta mesura, acordada amb CANVI, donem compliment a una demanda que des de PUSA havíem fet a l’ anterior equip de govern.

Noves ordenances fiscals 2020.

Dimecres dis 23 va celebrar-se el Ple extraordinari per aprobar ñes ordenances fiscals del proper any i les últimes inversions extraordinàries per a l’ any 2019.

Volem destacar les més rellevants.

  1. Bonificació del 30% de l’ IBI per a famílies nombroses per immobles amb un valor cadastral inferior a 80.000 eur, i del 20% per a immobles d’ un valor superior als 80.000 euros.
  2. Exempció d’ IBI per al CAP de Sant Antoni de Vilamajor.
  3. Bonificació del 25% de l’ IBI durant 2 anys per a la instal·lació d’ energies renovables tèrmiques o solars.
  4. Equiparació de l’ IBI en bens urbans i rústics al 9,89%.
  5. Bonificació del 95% en la quota de l’ impost d’ obres i construccions en cas d’ instal·lacions, obres o construccions que es realitzin a fi d’ incorporar sistemes per a l’ aprofitament tèrmic, elèctric i d’ energia solar.
  6. Unificació de la taxa d’ escombraries a tots els edificis o habitatges unifamiliars, amb un import de 160 eur.

Tanmateix es va acordar fer les següents inverions o ampliacions de altres existents, com la de 12.000 eur per asfaltat d’ Alfou ( amb un total de 49.000 eur ), i l’ arranjamnet de les pistes esportives de les Pungoles ( amb una partida de 25.000 eur ). Aquesta última s’ ha decidit per els greus problemes de l’ arranjament fet al 2019 de la pista de bàsquet/ fútbol sala que al poc temps de ser repadara va presentar problemes de manca de consistència de la base de la pista, saltant la resina i part de la base de formigó )

Memòries de les Pungoles. Cap 3. ( per Israel Sugranyes )

Memòries de les Pungoles Cap.3: Les famílies pungoleres que venen a la memòria (a la nostra)

Tots som conscients que dels anys 80 a l’actualitat les coses han canviat i molt. Quan famílies com la nostra van començar a “pujar” a Les Pungoles, gairebé ningú hi residia tot l’any. Eren cases de cap de setmana i estiu. A partir del 2000 les tendències residencials han anat canviant clarament, igual que ho ha fet el món immobiliari, i ara qui compra o lloga una casa pungolera (era quasi inèdit el lloguer en els 70,80 o 90) és per viure tot l’any. En tots aquests anys les famílies propietàries han variat, i moltes de les que esmentarem ja no hi són, i altres tot i que conserven la propietat han deixat de tenir la mateixa presència que tenien en els “eighties”.

He de confessar, que a dia d’avuí, em veig incapaç de saber el nom d’un quart de les famílies que són propietàries o resideixen a Les Pungoles, però en els nostres inicis era molt més fàcil saber qui era qui i en quin carrer hi tenia la casa.

És més que probable que en la enumeració de cognoms que a continuació detallem ens descuidarem pungoleros importants sense cap intenció, però heu de tenir present que quan un rasca la memòria sempre et deixes molletes i crustons, però esperem que en els comentaris del capítol ens doneu un cop de mà per limitar les llacunes totalment involuntàries i millorar i complertar aquest capítol de les memòries pungoleres (ja que és un document obert a tothom i per tothom).

Primer i com és lógic per respecte, cal esmentar els Vendrell com a família promotora. Després com a punt de vista particular ja s’ha comentat que la família que ens va permetre trepitjar els carrers pungoleros per primera vegada, va ser la l’arrelada i encara present família Cañas, molt lligada amb la família Heredia.

Cronológicament i donada la nostra joventut, degut a que van deixar petjada en la meva infantesa em venen a la memòria els Barraseta i els Garriga (aquests últims encara estan on eren). En Toni Barraseta, la seva germana Meritxell i la Susanna Garriga van ser els primers amiguets pungoleros que un servidor va tenir. De tant en tant a aquest grup inicial s’afegia la Montse Oliveres. Tots teniem les cases en un radi de 100 metres i ens retrobàvem cada cap de setmana.
El radi d’acció de famílies conegudes, amb l’augment de l’edat dels nens, també es va anar ampliant entre els carrers Canigó i Avinguda de l’Aneto, i així doncs, un o un parell d’anys després ja vam conèixer els Noguer i els Serra (Oriol, Sílvia, Marta..), amb qui compartíem un munt de juguesques pels carrers.

Poc a poc el terreny explorat es va anar fent cada cop més gran, i conforme ens feiem més presents en festes i esdeveniments pungoleros, el grupet d’amics i coneguts va anar augmentant, amb amistats que encara duren com els Feliu, els Melenchón (amb l’Eduard com a gran amic actualment), els Viñas, els Oliveras, els Mas, els Pidemont, els Ramos, els Alié, els Arbós, els Torrent, els Lleal, els Colomer-Adell, els Mulet, els Serna, els Surrallés i més tard els Arteaga, els Ausín o els Canela. No podia faltar el grup coetani de nenes que el configuraben les germanes d’alguns de la colla anterior, i altres cognoms com Bacon, Baena, Carvajal, Marcos, Esquiva, Regola, Catassús i les Serra (abans esmentats).

Primera colla pungolera

Altres grups de nanos contemporanis que rondàven com nosaltres els carrers pungoleros, primer amb bicis, despres motoritzats van ser els Lozano, els Odena, els Soler, els Sánchez-Bardají i els Hernández.

Tot i que ara no ho són tant, dels més petits que es bellugàven pel nostre entorn em venen a la memòria els Lilinfield, els Mellado, els Codorniu, els Graells i els Carrión amb alguns germans petits dels ja esmentats en lletres anteriors.

Sempre i a tot arreu trobarem i en parlarem de les colles dels grans de Les Pungoles, que per el meu disc dur mental a Les Pungoles eren els Espelt, els Barrado, els Zuriguel, els Gallego, els Cabré, els Testagorda, els Viader, els Chicano, els Torra, els Tejedor, els Burgos i els Casals; caldria afegir les noies coetaneas que eren germanes (grans i petites) dels anteriors i altres cognoms com Nieva, Tomàs, Esteller, Ferrer, Mas, Ascón, Solé, Pimentel, Felis i les omnipresents Serra (família que repartia representants en quasi totes les colles i generacions)

Deixant de banda el tema jove, en l’activitat social i com persones emblemàtiques en l’organizació o participació en els esdeveniments em venen a la memòria els Bardés, els Puig, els Bou, els Muntañà, els Codorniu, els Prades, els Cendra, els Simonet, els Garrido, els Muñoz, els Costa i els Melenchón que ja em esmentat abans. Cal destacar, entre tots aquests cognoms la Sra. Helena Bardés com gran i ben recordada organitzadora de festes i esdeveniments pungoleros, que intentarem recordar més endavant.

En la banda esportiva, sempre han quedat en la meva memòria els partits de fútbol sala en el terreny dels Cabré amb els Martín, Prades, Wöhrle, Badia, Freixes, Chacón, i les exhibicions tenístiques dels Puig i els Muñoz.

Els més arrelats i molt relacionats amb el manteniment de Les Pungoles, descendents dels primers masovers, inclús d’abans i tot que la urbanització, cal esmentar els Boter, els Costa i els Pérez.

És segur una realitat, des de la nostra humilitat, que ens haurem descuidat cognoms importants que esperem completar amb la vostra col.laboració i aportacions en els comentaris d’aquest article.

Estat de les parcel·les a les urbanitzacions.

Des de el mes de juliol, quan PUSA va fer-se càrrec de les regidories de Urbanitzacions i Medi Ambient varem iniciar un programa de neteja de parcel·les a totes les urbanitzacions. De fet més de 27 expedients van obrir-se per aquest tema, tant a particulars com a parcel·les en mans de bancs o immobiliàries. El resultat ha estat força satisfactori, amb 25 parcel·les netejades, dos casos en que no s’ ha pogut fer el requeriment al propietari, i altres tres les ha fet l’ ajuntament per execució subsidiària.

De cara a l’ estiu, els requeriments s’ haurien de començar abans, per tal de tenir totes les parcel·les en bon estat de conservació de cara a la campanya d’ incendis.

Una de les parcel·les que feia molt de temps que tenia una tanca vegetal en molt mal estat, s’ ha fet recentment, i ara permet l’ ús de la vorera per a vianants.

Ple Extraordinari arrel de la St del TS del dia 14 d’ Octubre

Avui, tots els partits amb representació al Consistori de SAV, presentarem i votarem una moció rebutjant la Sentència que condemna a 12 representants, escollits pel poble, per un delicte de sedició i/o malversació. Des de PUSA, i malgrat no ser un partit independentista volem manifestar el nostre total rebuig a les condemnes dels polítics catalans actualment sentenciats amb penes que lluny de pacificar i resoldre la situació, la tensaran fins al punt de trencar la convivència. Podem estar d’ acord o no en com es va fer l’ anomenat procés d’ independència, però aquestes persones ,avui encara empresonades , son gent normal, que podrien ser els nostres veïns, gent educada, en absolut violenta o perillosa per a la societat, en molts casos amb fills petits i famílies com les nostres. No creiem que l’ acarnasiment, la revenja o el càstig exemplar sigui la via per solucionar el problema de l’ encaix de Catalunya i Espanya, tot el contrari. Des de PUSA, ens solidaritzem amb tots vosaltres. Una abraçada a tots vosaltres i a les vostres famílies.

 

Límit de TM de camions a les urbanitzacions

Un dels problemes que varem detectar estant a l’ oposició va ser que sovint camions de més de dos eixos i amb una Tara elevada passaven per les urbanitzacions camí d’ altres destinacions. Això era degut a dos factors, els GPS dels camioners que els indicaven rutes curtes i amb menys trànsit per dins les urbanitzacions i la prohibició de circular amb vehicles de més de 3,5 tm per el casc urbà de Llinars. Així doncs la regidoria d’ urbanitzacions, amb el vist i plau de la policia local, va decidir limitar l’ entrada de camions a un límit de 3,5 Tm, i unificar totes aquestes senyals amb una mateixa limitació. Fins ara, les diferents entrades de les urbanitzacions tenien senyals contradictòries, de 3,5tm, 7 tm i fins i tot 15. Els senyals s’han col·locat dins el nostre terme municipal, de manera que pot donar-se el cas que a un altre terme, hi hagi un senyal amb un límit superior. Manca únicament la senyalització a Can Vila ja que a l’ entrada pertany a SPV.

 

Els okupes no apaguen el llum.

Els ocupes de l’ Avda Vilamajor tenen els llums del jardí encesos tot el dia, i és comprensible, ja que no el paguen. Quan algú ocupa una vivenda i utilitza fraudulentament el corrent elèctric per què no te com pagar el lloguer o el cost dels serveis, podem entendre que ho fa perquè no te més remei, i per tant fer-ne ús com a eina de subsistència. El fet de tenir tot el dia, els llums encesos demostra que a aquesta gent els importa ben poc el medi ambient, la contaminació lumínica, la despesa elèctrica i en definitiva, els propis veïns.

Madrid no ens deixa invertir a SAV

SAV te un romanent de tresoreria de més de 4 milions d’ euros, quasi la mateixa quantitat que recauda en un any. Aquest diners haurien de servir per fer obres i inversions a tot el municipi, però malgrat tenir els diners no ens ho deixen fer. La raó no es altre que el fet que en l’ anterior mandat, es que a l’ exercici 2018 es va gastar més que el que es va ingressar, Encara que la xifra fos petita, des de el ministeri d’ economia ens han aplicat el Pla de equilibri pressupostari que farà que durant el proper any, haguem d’ estalviar més per tal d’ aixugar la diferència de excés de despesa dels dos anys anteriors. I tot això tenint un romanent de tresoreria del 94%, el tercer més alt dels municipis de Catalunya, quan el normal és que sigui d’ entre un 20 i un 30%. Tot plegat absurd, tinguen en compte que al nostre municipi hi han moltes mancances i els diners per atendre-les. Llegiu l’ article del Nou 9, val la pena.