Obres d’ asfaltat a Alfou.

Treballs de millora en el paviment de Sant Julià d’Alfou

El mes passat van començar les actuacions d’adequació previstes que van tenir una durada aproximada de 7 dies.

Les obres consistien en la la reposició de paviment asfàltic a zones malmeses i l’àmbit d’actuació per als treballs de manteniment de les calçades és a l’entrada a la urbanització, concretament, a l’avinguda Alfou, entre el núm. 1 i el núm. 17 i a l’avinguda Llinars fins a l’alçada del núm. 11 i 12. Aquesta actuació s’emmarca dins de les millores previstes des de la Regidoria d’Urbanitzacions.

Durant l’execució de les obres, tot i que es prendran totes les mesures possibles per a minimitzar les molèsties, pot haver-hi talls puntuals, amb pas alternatiu de vehicles, així doncs es regularà el trànsit.

Els trams asfaltats han estat consensuats amb l’ mEntitat de Conservació i dins d’ un projecte més ampli per tal d’ avançar en les obres d’ arranjament de tota la urbanització. S’ ha acordat tanmateix tenir una reunió amb la Junta d’ Alfou per tal de fixar les inversions de cara als propers 4 anys atenent a les demandes dels veïns de cara a una futura recepció.

Memòria històrica a SAV.

Des de el mes de setembre, a la biblioteca municipal hi ha una exposició sobre protagonistes de la història que tracta de reflectir des de una visió històrica el pas de la Guerra Civil per Vilamajor. Entre d’ altres coses hi trobareu bitllets emesos per l’ ajuntament de SAV durant la República Espanyola, fotos de Vilamajor durant la guerra, condecoracions, telèfons de campanya i uniformes dels bandols enfrentrats. A més d’ un audio visual on s’ explica la història d’ aquells tempestuosos temps. També i ha un recull de textos informatius.

L’ exposició romandrà oberta fins a la Festa Major d’ hivern a finals de gener de 2020. Podeu veure-la en horari de funcionament de la biblioteca.

Vilaveu publica un article sobre els bombers Voluntaris de Vilamjaor.

Fa uns 8 mesos, quan encara governava l’ anterior equip de govern, els bombers voluntaris de Catalunya van fer una vaga reclamant millores en l’ equipament del parc. A la reunió va ser-hi un alt càrrec de la Generalitat, l’ equip de govern i l’ oposició. Aquelles demandes no van acabar de concretar-se en res, però tant des de PUSA com Canvi vàrem prendre bona nota de tot el que es va dir en aquella reunió.

Quan PUSA va accedir al govern com a responsables de la regidoria de seguretat ciutadana i cossos d’ emergència i juntament amb l’ alcalde, la primera cosa que varem fer, va ser reunir-nos amb ells i transmetre’ls la voluntat de donar-lo recolzament efectiu. Això es va concretar amb l’ acord de dotar dins el Pressupost del 2020, dels recursos necessaris per tal que el parc funciones amb garanties, malgrat la competència fos de la Generalitat.

Va crear-se un grup d’ emkergències conjunt amb SPV i varem coordinar els efectius policials, d’ ADF , Protecció Civil i Bombers per donar resposta ràpida a les situacions d’ emergència.

Tanmateix, i amb l’ acord de l’ ajuntament de Sant Pere, es va fixar també una dotació pressupostària conjunta, com a primer pas per involucrar els 6 municipis als que el parc de Sant Antoni dona servei.

Aquesta setmana la revista Vilaveu parlant d’ aquesta situació, recollia dels propis responsables del parc, aquesta entesa i estreta col·laboració.

 

 

Memòries de les Pungoles: Cap. 4

Memòries de les Pungoles Cap.4: Les bicicletes no són només per l’estiu (Israel Sugranyes )

Una de les grans ventatges de Les Pungoles és la poca pendent dels seus carrers, i el format quadrícula en que es disposen. Aquesta característica ha convertit la urbanització en un paradís per les bicicletes. Petits i grans fem i sobretot feien ús de les bicicletes per moure’s pels carrers pungoleros tant a l’estiu com tots els caps de setmana de l’any. En aquells anys 80 i 90 no hi havia un vehicle més popular, divertit, còmode i sostenible.  A partir dels 2000 costa molt més veure la juventut pungolera corrent amb bicicleta pels carrers, de casa en casa. Tot i que hi havien bandes reductores (bonys allargats) blanques en alguns carrers i l’asfalt no sempre era perfecte, els accidents en bicicleta mai van ser molt greus, i només la cruïlla de la Mà de Les Pungoles espantava als pares més porucs. Algún genoll rascat, algún trau a la barbeta i poca cosa més eren conseqüències de les pedalades pungoleres.

Lógicament, amb els anys els models de bicicletes dels joves pungoleros van anar evolucionant,  de les antigues BH a les Caifornia, fins arribar a les BTT. Algun pungolero transgresor s’atrevia amb les bicis de carreres, però les punxades de rodes apereixien més aviat i sovint que amb els altres models. Si es volia saber per on parava la quitxalla només havies de passejar-te pels carrers fins trobar les bicicletes aparcades al costat de la casa on els nanos es reunien aquella tarda. Els meus ulls han arribat a sumar fins a 15 bicicletes de diferents marques i colors a l’entrada d’una casa on es celebrava el 12 aniversari d’un nen pungolero en ple estiu.

A la piscina, no hi podien faltar les bicicletes ben aparcades en el que deiem “aparcabicis” de l’entrada al Restaurant, que no era més que una estructura de ferro pintada de verd amb un seguit de ranures on encaixar les rodes de les bicis, amb molt menys disseny que els actuals. Moltes tardes d’entrepans de “pa bimbo” amb Nocilla es dedicàven a posar al dia els vehicles de dos rodes, o inclús dissenyar accessoris estil “Halcón Callejero”, incorporant llençadors de globus d’aigua i treient peces per reduïr el pes i guanyar una inexistent aerodinámica. De fons i abans de sortir de casa mai mancava el “Vigila amb la bici” i “Frena a les cruïlles i mira abans de passar” que ens deia la mare o el pare….

A la memòria venen les primeres excursions més lluny dels carrers de Les Pungoles, un cop superada la “V” de Can Miret, fins a l’alzina solitària, o pujar fins a les “Hectàreas” (Així li dèiem als terrenys de conreu al voltant del camí sense asfaltar, un cop passada la casa dels Vendrell (a la que li dèiem la dels 80 milions de pesetes). Els més forts i agossarats, quan encara no existien les “marxes”, podien aventurar-se a arribar fins a Cardedeu o Sant Antoni de Vilamajor.
En aquesta mateixa “V” encara recordem els circuits que es definien per sobre les muntanyes de runa que en un terreny de per allà s’hi acumulaven.

Després van arribar les expedicións BTTeres al Pantà de Cànoves, el Castanyer Gros, l’ermita de Sant Salvador, al Suí, o les gran pedalades al Pla de la Calma amb acampades de vivac per mirar estrelles, on es feien rotllanes amb les bicicletes per evitar visites dels porcs senglars. Amb les BTT’s les baixades a la botiga d’Alfou o “La dolça” de Cardedeu a comprar “xuxes” sovintejaven.

Conforme les colles entràven en l’adolescència les Motocicletes Rieju i les Derbi Variant anàven guanyant la batalla als pedals, i els sorolls dels motors ens servia per saber qui venia en la distància o en la foscor. “Variant”, “Kit Yasuni”, “Carburadors”, “Trucar” eren paraules habituals en les converses d’aquesta etapa. “Fica’t els casc”, “No vagis de paquet”, “No corris” deia el pare.

A partir dels 2000, i degut al creixement de robatoris i el canvi generacional, a Les Pungoles, les bicicletes van anar deixant de ser tan habituals com ho eren unes dècades enrera, però sempre quedaran a la memòria aquelles pedalades per anar a picar el timbre dels amics i amigues que feiem colla a Les Pungoles.

Gran èxit de participació al Halloween de les Pungoles

Més de 300 persones es van aplegar per celebrar la festa del Halloween a les Pungoles, que un any més va organitzar l’ AAVV de la urbanització amb la col·laboració de l’ Ajuntament. Els carrers de la urbanització es van omplir de canalla que feien el truc o tracte per les cases que guarnides a tal efecte s’ hi van sumar a la iniciativa. Van haver caraments i pallassos al restaurant i a les cases i tot va discorrer en un ambient terrorífic. Felicitats a l’ AAVV per una organització tan trevallada que un cop més va tenir la recompensa de la feina ben feta.

Nou panell informatiu a Alfou.

La setmana passada, i després d’ haver acordat amb la Junta d’ Alfou l’ emplaçament a l’ entrada de la Rectoria d’ Alfou, es va instal·lar un panell informatiu tipus “tòtem” que funciona com a element de difusió de les coses que passen a SAV i dels actes que s’ hi fan. Aquest “tòtem” va ser comprat juntament amb un altre d’ igual ) per l’ anterior equip de govern, però no es va arribar a col·locar mai. Inicialment quan es va comprar es va pensar en instal·lar-lo al poble, com va ser el cas de la seva parella. Nosaltres varem insistir molt en que la Rectoria d’ Alfou seria sens dubte un bon lloc per emplaçar-lo de menera definitiva, i finalment així es va decidir amb els nostres socis de govern. Esperem que sigui d’ utilitat a tots els veïns.