Una de les grans ventatges de Les Pungoles és la poca pendent dels seus carrers, i el format quadrícula en que es disposen. Aquesta característica ha convertit la urbanització en un paradís per les bicicletes. Petits i grans fem i sobretot feien ús de les bicicletes per moure’s pels carrers pungoleros tant a l’estiu com tots els caps de setmana de l’any. En aquells anys 80 i 90 no hi havia un vehicle més popular, divertit, còmode i sostenible. A partir dels 2000 costa molt més veure la juventut pungolera corrent amb bicicleta pels carrers, de casa en casa. Tot i que hi havien bandes reductores (bonys allargats) blanques en alguns carrers i l’asfalt no sempre era perfecte, els accidents en bicicleta mai van ser molt greus, i només la cruïlla de la Mà de Les Pungoles espantava als pares més porucs. Algún genoll rascat, algún trau a la barbeta i poca cosa més eren conseqüències de les pedalades pungoleres.
Lógicament, amb els anys els models de bicicletes dels joves pungoleros van anar evolucionant, de les antigues BH a les Caifornia, fins arribar a les BTT. Algun pungolero transgresor s’atrevia amb les bicis de carreres, però les punxades de rodes apereixien més aviat i sovint que amb els altres models. Si es volia saber per on parava la quitxalla només havies de passejar-te pels carrers fins trobar les bicicletes aparcades al costat de la casa on els nanos es reunien aquella tarda. Els meus ulls han arribat a sumar fins a 15 bicicletes de diferents marques i colors a l’entrada d’una casa on es celebrava el 12 aniversari d’un nen pungolero en ple estiu.
