Repintat de la senyalització horitzontal.

Durant aquestes darreres setmanes, la regidoria d’ urbanitzacions ha encarregat a dues empreses el repintat de la senyalització horitzontal de les 4 urbanitzacions. No s’ han afegit noves senyals, simplement s’ han repintat aquelles que estaven en pitjor estat. La partida pressupostària del 2019, permetia fer una inverssió puntual, en aquest cas de 12.000 eur.

El proper any acabarem la feina, afegint noves senyals de stop, passos de vianants o cedas on convingui. Està previst que tot el repintat estigui acabat la propera setmana.

Obres d’ asfaltat a Alfou.

Treballs de millora en el paviment de Sant Julià d’Alfou

El mes passat van començar les actuacions d’adequació previstes que van tenir una durada aproximada de 7 dies.

Les obres consistien en la la reposició de paviment asfàltic a zones malmeses i l’àmbit d’actuació per als treballs de manteniment de les calçades és a l’entrada a la urbanització, concretament, a l’avinguda Alfou, entre el núm. 1 i el núm. 17 i a l’avinguda Llinars fins a l’alçada del núm. 11 i 12. Aquesta actuació s’emmarca dins de les millores previstes des de la Regidoria d’Urbanitzacions.

Durant l’execució de les obres, tot i que es prendran totes les mesures possibles per a minimitzar les molèsties, pot haver-hi talls puntuals, amb pas alternatiu de vehicles, així doncs es regularà el trànsit.

Els trams asfaltats han estat consensuats amb l’ mEntitat de Conservació i dins d’ un projecte més ampli per tal d’ avançar en les obres d’ arranjament de tota la urbanització. S’ ha acordat tanmateix tenir una reunió amb la Junta d’ Alfou per tal de fixar les inversions de cara als propers 4 anys atenent a les demandes dels veïns de cara a una futura recepció.

Memòria històrica a SAV.

Des de el mes de setembre, a la biblioteca municipal hi ha una exposició sobre protagonistes de la història que tracta de reflectir des de una visió històrica el pas de la Guerra Civil per Vilamajor. Entre d’ altres coses hi trobareu bitllets emesos per l’ ajuntament de SAV durant la República Espanyola, fotos de Vilamajor durant la guerra, condecoracions, telèfons de campanya i uniformes dels bandols enfrentrats. A més d’ un audio visual on s’ explica la història d’ aquells tempestuosos temps. També i ha un recull de textos informatius.

L’ exposició romandrà oberta fins a la Festa Major d’ hivern a finals de gener de 2020. Podeu veure-la en horari de funcionament de la biblioteca.

Vilaveu publica un article sobre els bombers Voluntaris de Vilamjaor.

Fa uns 8 mesos, quan encara governava l’ anterior equip de govern, els bombers voluntaris de Catalunya van fer una vaga reclamant millores en l’ equipament del parc. A la reunió va ser-hi un alt càrrec de la Generalitat, l’ equip de govern i l’ oposició. Aquelles demandes no van acabar de concretar-se en res, però tant des de PUSA com Canvi vàrem prendre bona nota de tot el que es va dir en aquella reunió.

Quan PUSA va accedir al govern com a responsables de la regidoria de seguretat ciutadana i cossos d’ emergència i juntament amb l’ alcalde, la primera cosa que varem fer, va ser reunir-nos amb ells i transmetre’ls la voluntat de donar-lo recolzament efectiu. Això es va concretar amb l’ acord de dotar dins el Pressupost del 2020, dels recursos necessaris per tal que el parc funciones amb garanties, malgrat la competència fos de la Generalitat.

Va crear-se un grup d’ emkergències conjunt amb SPV i varem coordinar els efectius policials, d’ ADF , Protecció Civil i Bombers per donar resposta ràpida a les situacions d’ emergència.

Tanmateix, i amb l’ acord de l’ ajuntament de Sant Pere, es va fixar també una dotació pressupostària conjunta, com a primer pas per involucrar els 6 municipis als que el parc de Sant Antoni dona servei.

Aquesta setmana la revista Vilaveu parlant d’ aquesta situació, recollia dels propis responsables del parc, aquesta entesa i estreta col·laboració.

 

 

Memòries de les Pungoles: Cap. 4

Memòries de les Pungoles Cap.4: Les bicicletes no són només per l’estiu (Israel Sugranyes )

Una de les grans ventatges de Les Pungoles és la poca pendent dels seus carrers, i el format quadrícula en que es disposen. Aquesta característica ha convertit la urbanització en un paradís per les bicicletes. Petits i grans fem i sobretot feien ús de les bicicletes per moure’s pels carrers pungoleros tant a l’estiu com tots els caps de setmana de l’any. En aquells anys 80 i 90 no hi havia un vehicle més popular, divertit, còmode i sostenible.  A partir dels 2000 costa molt més veure la juventut pungolera corrent amb bicicleta pels carrers, de casa en casa. Tot i que hi havien bandes reductores (bonys allargats) blanques en alguns carrers i l’asfalt no sempre era perfecte, els accidents en bicicleta mai van ser molt greus, i només la cruïlla de la Mà de Les Pungoles espantava als pares més porucs. Algún genoll rascat, algún trau a la barbeta i poca cosa més eren conseqüències de les pedalades pungoleres.

Lógicament, amb els anys els models de bicicletes dels joves pungoleros van anar evolucionant,  de les antigues BH a les Caifornia, fins arribar a les BTT. Algun pungolero transgresor s’atrevia amb les bicis de carreres, però les punxades de rodes apereixien més aviat i sovint que amb els altres models. Si es volia saber per on parava la quitxalla només havies de passejar-te pels carrers fins trobar les bicicletes aparcades al costat de la casa on els nanos es reunien aquella tarda. Els meus ulls han arribat a sumar fins a 15 bicicletes de diferents marques i colors a l’entrada d’una casa on es celebrava el 12 aniversari d’un nen pungolero en ple estiu.

A la piscina, no hi podien faltar les bicicletes ben aparcades en el que deiem “aparcabicis” de l’entrada al Restaurant, que no era més que una estructura de ferro pintada de verd amb un seguit de ranures on encaixar les rodes de les bicis, amb molt menys disseny que els actuals. Moltes tardes d’entrepans de “pa bimbo” amb Nocilla es dedicàven a posar al dia els vehicles de dos rodes, o inclús dissenyar accessoris estil “Halcón Callejero”, incorporant llençadors de globus d’aigua i treient peces per reduïr el pes i guanyar una inexistent aerodinámica. De fons i abans de sortir de casa mai mancava el “Vigila amb la bici” i “Frena a les cruïlles i mira abans de passar” que ens deia la mare o el pare….

A la memòria venen les primeres excursions més lluny dels carrers de Les Pungoles, un cop superada la “V” de Can Miret, fins a l’alzina solitària, o pujar fins a les “Hectàreas” (Així li dèiem als terrenys de conreu al voltant del camí sense asfaltar, un cop passada la casa dels Vendrell (a la que li dèiem la dels 80 milions de pesetes). Els més forts i agossarats, quan encara no existien les “marxes”, podien aventurar-se a arribar fins a Cardedeu o Sant Antoni de Vilamajor.
En aquesta mateixa “V” encara recordem els circuits que es definien per sobre les muntanyes de runa que en un terreny de per allà s’hi acumulaven.

Després van arribar les expedicións BTTeres al Pantà de Cànoves, el Castanyer Gros, l’ermita de Sant Salvador, al Suí, o les gran pedalades al Pla de la Calma amb acampades de vivac per mirar estrelles, on es feien rotllanes amb les bicicletes per evitar visites dels porcs senglars. Amb les BTT’s les baixades a la botiga d’Alfou o “La dolça” de Cardedeu a comprar “xuxes” sovintejaven.

Conforme les colles entràven en l’adolescència les Motocicletes Rieju i les Derbi Variant anàven guanyant la batalla als pedals, i els sorolls dels motors ens servia per saber qui venia en la distància o en la foscor. “Variant”, “Kit Yasuni”, “Carburadors”, “Trucar” eren paraules habituals en les converses d’aquesta etapa. “Fica’t els casc”, “No vagis de paquet”, “No corris” deia el pare.

A partir dels 2000, i degut al creixement de robatoris i el canvi generacional, a Les Pungoles, les bicicletes van anar deixant de ser tan habituals com ho eren unes dècades enrera, però sempre quedaran a la memòria aquelles pedalades per anar a picar el timbre dels amics i amigues que feiem colla a Les Pungoles.

Gran èxit de participació al Halloween de les Pungoles

Més de 300 persones es van aplegar per celebrar la festa del Halloween a les Pungoles, que un any més va organitzar l’ AAVV de la urbanització amb la col·laboració de l’ Ajuntament. Els carrers de la urbanització es van omplir de canalla que feien el truc o tracte per les cases que guarnides a tal efecte s’ hi van sumar a la iniciativa. Van haver caraments i pallassos al restaurant i a les cases i tot va discorrer en un ambient terrorífic. Felicitats a l’ AAVV per una organització tan trevallada que un cop més va tenir la recompensa de la feina ben feta.

Nou panell informatiu a Alfou.

La setmana passada, i després d’ haver acordat amb la Junta d’ Alfou l’ emplaçament a l’ entrada de la Rectoria d’ Alfou, es va instal·lar un panell informatiu tipus “tòtem” que funciona com a element de difusió de les coses que passen a SAV i dels actes que s’ hi fan. Aquest “tòtem” va ser comprat juntament amb un altre d’ igual ) per l’ anterior equip de govern, però no es va arribar a col·locar mai. Inicialment quan es va comprar es va pensar en instal·lar-lo al poble, com va ser el cas de la seva parella. Nosaltres varem insistir molt en que la Rectoria d’ Alfou seria sens dubte un bon lloc per emplaçar-lo de menera definitiva, i finalment així es va decidir amb els nostres socis de govern. Esperem que sigui d’ utilitat a tots els veïns.

Modificació d ela taxa d’ escombraries per a Can Vila.

Actualment, el servei de la recollida de les escombraries a Can Vila, independentment de si les cases unifamiliars estan o no al terme municipal de Sant Antoni o Sant Pere de Vilamajor son gestionades per l’ ajuntament de St Pere. Per tant els veïns que viuen a Can Vila però que pertanyen al nostre municipi paguen la mateixa taxa que els veïns de Sant Pere. Aquesta taxa és actualment de 174 eur, i de 188 eur per al proper any, mentre que a la resta de habitatges unifamiliars de SAV, la taxa és de 160 eur. Malgrat haver un conveni subscrit amb St Pere, s’ ha traslladat a l’ajuntament veí, la nostra voluntat d’ unificar la taxa d’ escombraries a tot el municipi de San Antoni, que és de 160 eur per aquest tipus de habitatges. En conseqüència, el nostre ajuntament es farà càrrec de la diferència de preu de les dues taxes i anualment liquidarà la part que Sant Pere ingressi de menys. L’ objectiu de la mesura és no discriminar els veïns de Can Vila en vers la resta del municipi.

Amb aquesta mesura, acordada amb CANVI, donem compliment a una demanda que des de PUSA havíem fet a l’ anterior equip de govern.

Noves ordenances fiscals 2020.

Dimecres dis 23 va celebrar-se el Ple extraordinari per aprobar ñes ordenances fiscals del proper any i les últimes inversions extraordinàries per a l’ any 2019.

Volem destacar les més rellevants.

  1. Bonificació del 30% de l’ IBI per a famílies nombroses per immobles amb un valor cadastral inferior a 80.000 eur, i del 20% per a immobles d’ un valor superior als 80.000 euros.
  2. Exempció d’ IBI per al CAP de Sant Antoni de Vilamajor.
  3. Bonificació del 25% de l’ IBI durant 2 anys per a la instal·lació d’ energies renovables tèrmiques o solars.
  4. Equiparació de l’ IBI en bens urbans i rústics al 9,89%.
  5. Bonificació del 95% en la quota de l’ impost d’ obres i construccions en cas d’ instal·lacions, obres o construccions que es realitzin a fi d’ incorporar sistemes per a l’ aprofitament tèrmic, elèctric i d’ energia solar.
  6. Unificació de la taxa d’ escombraries a tots els edificis o habitatges unifamiliars, amb un import de 160 eur.

Tanmateix es va acordar fer les següents inverions o ampliacions de altres existents, com la de 12.000 eur per asfaltat d’ Alfou ( amb un total de 49.000 eur ), i l’ arranjamnet de les pistes esportives de les Pungoles ( amb una partida de 25.000 eur ). Aquesta última s’ ha decidit per els greus problemes de l’ arranjament fet al 2019 de la pista de bàsquet/ fútbol sala que al poc temps de ser repadara va presentar problemes de manca de consistència de la base de la pista, saltant la resina i part de la base de formigó )

Memòries de les Pungoles. Cap 3. ( per Israel Sugranyes )

Memòries de les Pungoles Cap.3: Les famílies pungoleres que venen a la memòria (a la nostra)

Tots som conscients que dels anys 80 a l’actualitat les coses han canviat i molt. Quan famílies com la nostra van començar a “pujar” a Les Pungoles, gairebé ningú hi residia tot l’any. Eren cases de cap de setmana i estiu. A partir del 2000 les tendències residencials han anat canviant clarament, igual que ho ha fet el món immobiliari, i ara qui compra o lloga una casa pungolera (era quasi inèdit el lloguer en els 70,80 o 90) és per viure tot l’any. En tots aquests anys les famílies propietàries han variat, i moltes de les que esmentarem ja no hi són, i altres tot i que conserven la propietat han deixat de tenir la mateixa presència que tenien en els “eighties”.

He de confessar, que a dia d’avuí, em veig incapaç de saber el nom d’un quart de les famílies que són propietàries o resideixen a Les Pungoles, però en els nostres inicis era molt més fàcil saber qui era qui i en quin carrer hi tenia la casa.

És més que probable que en la enumeració de cognoms que a continuació detallem ens descuidarem pungoleros importants sense cap intenció, però heu de tenir present que quan un rasca la memòria sempre et deixes molletes i crustons, però esperem que en els comentaris del capítol ens doneu un cop de mà per limitar les llacunes totalment involuntàries i millorar i complertar aquest capítol de les memòries pungoleres (ja que és un document obert a tothom i per tothom).

Primer i com és lógic per respecte, cal esmentar els Vendrell com a família promotora. Després com a punt de vista particular ja s’ha comentat que la família que ens va permetre trepitjar els carrers pungoleros per primera vegada, va ser la l’arrelada i encara present família Cañas, molt lligada amb la família Heredia.

Cronológicament i donada la nostra joventut, degut a que van deixar petjada en la meva infantesa em venen a la memòria els Barraseta i els Garriga (aquests últims encara estan on eren). En Toni Barraseta, la seva germana Meritxell i la Susanna Garriga van ser els primers amiguets pungoleros que un servidor va tenir. De tant en tant a aquest grup inicial s’afegia la Montse Oliveres. Tots teniem les cases en un radi de 100 metres i ens retrobàvem cada cap de setmana.
El radi d’acció de famílies conegudes, amb l’augment de l’edat dels nens, també es va anar ampliant entre els carrers Canigó i Avinguda de l’Aneto, i així doncs, un o un parell d’anys després ja vam conèixer els Noguer i els Serra (Oriol, Sílvia, Marta..), amb qui compartíem un munt de juguesques pels carrers.

Poc a poc el terreny explorat es va anar fent cada cop més gran, i conforme ens feiem més presents en festes i esdeveniments pungoleros, el grupet d’amics i coneguts va anar augmentant, amb amistats que encara duren com els Feliu, els Melenchón (amb l’Eduard com a gran amic actualment), els Viñas, els Oliveras, els Mas, els Pidemont, els Ramos, els Alié, els Arbós, els Torrent, els Lleal, els Colomer-Adell, els Mulet, els Serna, els Surrallés i més tard els Arteaga, els Ausín o els Canela. No podia faltar el grup coetani de nenes que el configuraben les germanes d’alguns de la colla anterior, i altres cognoms com Bacon, Baena, Carvajal, Marcos, Esquiva, Regola, Catassús i les Serra (abans esmentats).

Primera colla pungolera

Altres grups de nanos contemporanis que rondàven com nosaltres els carrers pungoleros, primer amb bicis, despres motoritzats van ser els Lozano, els Odena, els Soler, els Sánchez-Bardají i els Hernández.

Tot i que ara no ho són tant, dels més petits que es bellugàven pel nostre entorn em venen a la memòria els Lilinfield, els Mellado, els Codorniu, els Graells i els Carrión amb alguns germans petits dels ja esmentats en lletres anteriors.

Sempre i a tot arreu trobarem i en parlarem de les colles dels grans de Les Pungoles, que per el meu disc dur mental a Les Pungoles eren els Espelt, els Barrado, els Zuriguel, els Gallego, els Cabré, els Testagorda, els Viader, els Chicano, els Torra, els Tejedor, els Burgos i els Casals; caldria afegir les noies coetaneas que eren germanes (grans i petites) dels anteriors i altres cognoms com Nieva, Tomàs, Esteller, Ferrer, Mas, Ascón, Solé, Pimentel, Felis i les omnipresents Serra (família que repartia representants en quasi totes les colles i generacions)

Deixant de banda el tema jove, en l’activitat social i com persones emblemàtiques en l’organizació o participació en els esdeveniments em venen a la memòria els Bardés, els Puig, els Bou, els Muntañà, els Codorniu, els Prades, els Cendra, els Simonet, els Garrido, els Muñoz, els Costa i els Melenchón que ja em esmentat abans. Cal destacar, entre tots aquests cognoms la Sra. Helena Bardés com gran i ben recordada organitzadora de festes i esdeveniments pungoleros, que intentarem recordar més endavant.

En la banda esportiva, sempre han quedat en la meva memòria els partits de fútbol sala en el terreny dels Cabré amb els Martín, Prades, Wöhrle, Badia, Freixes, Chacón, i les exhibicions tenístiques dels Puig i els Muñoz.

Els més arrelats i molt relacionats amb el manteniment de Les Pungoles, descendents dels primers masovers, inclús d’abans i tot que la urbanització, cal esmentar els Boter, els Costa i els Pérez.

És segur una realitat, des de la nostra humilitat, que ens haurem descuidat cognoms importants que esperem completar amb la vostra col.laboració i aportacions en els comentaris d’aquest article.