Candidatures eleccions Sant Antoni de Vilamajor.

Avui dia 26 d’Abril de 2011, han sortit publicades les llistes de les candidatures definitives a les properes eleccions del 22 de Maig d’enguany. Afortunadament, no hi ha hagut cap problema, malgrat el fet que molts dels noms dels candidats no han pogut ser escrits en català degut a que el DNI en molts casos hi figurava el nom en castellà.

De les llistes que hem anat veient, voldríem destacar-ne tres.

1ª De la llista del PP destacar que al seu cartell electoral sols hi figuren 5 persones, i mirant les llistes n’hem comptat 13, la qual cosa si més no és estranya. Fonts d’altres partits ens han comentat que algunes candidatures “fantasma” col·loquen gent de fora del municipi per tal de completar les llistes i poder d’aquesta manera obtenir els vots pertinents per comptar a l’hora d’escollir els representats provincials que conformen la Diputació.

2º De les llistes del PSC, que ara concorren amb la marca blanca “Progrés Municipal”, entenem que és una manera d’amagar que un és presenta pel PSC, fet el qual és incomprensible que s’hagi d’ocultar. També ens n’hem adonat que és la llista amb més independents, 10 de 14 persones figuren amb aquesta condició.

3º Pel que fa a la llista de CiU ens sobta que l’actual alcalde Sr.Tella no tanqui les llistes, és potser “habitual” assignar a aquelles persones a les que se’ls vol retre una mena d’homenatge per la seva tasca col·locar-les en l’ últim lloc de la llista. Tampoc he vist a la Sra. Farners que ha passat des d’el número 4 a no figurar enlloc. També ens ha sobtat que persones com l’ Adam Genís, no figurin com a independents, malgrat haver manifestat reiteradament que concorreria sota aquesta condició. A les llistes de CiU, tenim com a número 6 i 8 dos representants de les urbanitzacions de Les Pungoles i Alfou, però no sembla que tinguin gaires possibilitats de sortir elegits, amb la qual cosa un cop més, CiU s’oblida de la gent de les urbanitzacions. (Dades extretes de l’ AbM)

Des d’el PUSA volem comentar que el nostre principal candidat, en Ferran Calvera, ha tingut el plaer de parlar amb els caps de llista de SI, PSC, ERC-Reagrup, AIV  i amb la número dos del PP. Lamentablement, l’única candidata que no es va presentar a la trobada fou la de CiU. Sols tenim bones paraules de la xerrada que es va desenvolupar de manera distesa i cordial i durant la qual es van comentar els problemes del municipi. A tots els volem donar les gràcies.

Contenidors soterrats.

No hi ha dubte que la gestió dels residus urbans és un servei dels més importants que ha de prestar l’Ajuntament. Bàsicament tenim dos models possibles:

– El model de recollida selectiva porta a porta.

– I el model de contenidors.

Mentre que al poble es fa el primer, a les urbanitzacions es realitza el model de contenidors. Aquest darrer sistema té l’inconvenient que en ocasions, els contenidors son un niu de brutícia i sovint els usuaris deixen restes que no són els idonis per fer el reciclatge. En molts casos, podem trobar un volum de deixalles notable apilat fora dels recipients. Naturalment aquestes actuacions fan que les zones on estan emplaçats donin una mala imatge a les urbanitzacions.

Per tal d’evitar aquest impacte negatiu, alguns ajuntaments han establert un model de contenidors soterrats més respectuós amb l’ entorn i el paisatge.

Segons les dades que hem pogut recollir, el cost de soterrar els contenidors pot oscil·lar entre els 10.000-12.000 euros per cada un dels sarcòfags. Cada un d’ells permet ubicar en el seu interior 4 contenidors (un per cada una de les fraccions a recollir), de manera que per a una urbanització mitjana en caldrien 4 o 5, amb un cost total de 40.000 a 46.000 euros. No obstant, hi han subvencions de les Diputacions i dels fons de l’ Unió Europea que suposen el 80% de la inversió.

Els avantatges d’aquest sistema son higiènics (menys olors i acumulació externa de residus), pràctics (ocupen menys espai, eviten els actes de vandalisme i els accidents durant la seva manipulació) i estètics (disminueixen l’impacte visual negatiu).

Ja que la recollida porta a porta sembla més complicada de fer a les urbanitzacions, potser caldria pensar en aquesta solució com a via per a tenir uns contenidors estèticament acceptables i més adients amb el entorn.

El PUSA no s’atura

Seguim treballant amb força i el proppassat divendres 14 de Gener vam celebrar una nova reunió en el local d’Alfou que amablament ens va cedir la seva Junta Directiva. Fruit d’aquesta trobada hem volgut ampliar el grup de treball que marca la trajectòria del projecte amb la incorporació de més col.laboradors, tots ells veïns de les urbanitzacions de Sant Antoni.

Cada cop som més els que pensem que l’única manera de defensar els nostres interessos és la participació veïnal, ara comptem amb més idees, noves mans, nous contactes que faran que la iniciativa PUSA sigui una ferma realitat en les properes eleccions Municipals del Maig.

Estem acabant de definir el nostre programa electoral el qual volem que sigui el reflex de la inquietud de les persones que viuen a les urbanitzacions, la nostra prioritat serà sempre proposar solucions factibles, promoure actuacions àgils i concretes que beneficiïn a les diferents zones que es troben fora del nucli urbà sempre treballant, però, colze a colze, amb els habitants del poble.

Després de la primera tongada de díptics de presentació, el PUSA no s’atura i estem preparant diverses accions per estrènyer el contacte amb els veïns, recollir les seves demandes i informar-los personalment de les nostres intencions. Ben aviat rebreu notícies.

” Millorar les Urbanitzacions és a les nostres mans !!!! “ Participa-hi.

Quo vadis Farinera? Relat d’una incompetència a Vilamajor -per F. Sarrià

Vaig arribar a aquestes meravelloses contrades fa 16 anys cercant una qualitat de vida que la gran ciutat no m’oferia. Inquiet socialment com era i com sóc, ràpidament em vaig posar en contacte amb l’Entitat de Conservació de Can Vila per oferir-los tota la ajuda que necessitessin. Tenia molt clar que una comunitat avança gràcies a la voluntarietat i la solidaritat dels seus veïns i veïnes.

Acabàvem de ser recepcionats pels ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor passant a tenir la mateixa consideració legal i moral que els habitants dels nuclis urbans. Darrera hi  havia hagut una enorme feina de la Junta de Propietaris de la qual tots els veïns i veïnes estàvem orgullosos. Érem moments de felicitat i goig.

Però érem conscients que la recepció no significava la finalització dels nostres problemes. Cert era que havíem avançat molt però encara ens restava un llarg camí. Partint de l’experiència anterior, hom era conscient que la col·lectivitat té més força que la individualitat per això varem decidir crear l’associació de veïns i veïnes de Can Vila, anomenada genèricament com a La Pinya ( el nom reflecteix clarament el sentiment d’unió que hi havia).

Els objectius clars i concloents eren la solució dels serrells que havien restat dins del tinter i que amb la recepció no s’havien solucionat. Un sobresortia per sobre dels altres: la sortida de vehicles i vianants de Can Vila.

Tot veí i veïna de Can Vila, de Can Ram i de Vallserena té molt clar quin seria el millor regal que podrien portar els Reis Mags a les tres urbanitzacions: arranjar el camí de La Farinera. Per a tots els lectors que no sàpiguen de la problemàtica existent en referència a dit camí, els hi faré cinc cèntims. Les tres urbanitzacions tenien el seu accés a través del camí de La Farinera, un camí estret amb un efecte túnel que encara magnificava més l’estretor, amb revolts sense peraltar i amb una escassa visibilitat. Per aquí hi passaven cada dia centenars de vehicles i desenes de vianants. Un paradigma de sinistralitat. El lloc perfecte per patir un accident.

La Pinya tenia clar que calia fer les gestions oportunes per arranjar el camí i fer-lo més accessible pels vehicles i vianants. Varem tenir reunions amb l’ajuntament de Sant Antoni (era competència seva) demanant solucions i accions, les quals es veien recolzades per les assemblees de socis i sòcies. En dites assemblees, a les quals assistien els alcaldes dels dos municipis, els canvilatans i canvilatanes manifestaven al batlle de la necessitat de solucionar el problema. Aquest sempre contestava de la mateixa forma: prenc nota i intentarem trobar una solució. Una resposta que s’ha repetit anys darrera any. I ja en portem 16!!!!!!

No fou fins l’arribada de Josep Maria Llesuy al capdavant del consistori vilamajorenc que es va trobar una solució: Sant Pere obria una ruta alternativa pel camí de Can Tona Donàvem més volta, fèiem més quilòmetres però teníem una alternativa, essencial en cas d’emergència. La resposta de Sant Antoni no es va fer esperar: prohibir el pas de camions amb destinació a Can Vila pel seu nucli i eliminar la vorera de vianants. El senyor Tella posava pals a les rodes. El senyor Tella no tenia en consideració que una part de Can Vila forma part de Sant Antoni. El senyor Tella tornava a incomplir les seves promeses electoral, una vegada més.

Els vilamajorins i vilamajorines que vivim a Can Vila sabem quina és la solució però també sabem quins són les problemàtiques i entrebancs. La solució passa per eixamplar (un parell o tres de metres) el camí de La Farinera. La desgràcia és que hom sap qui és el propietari del terreny que hauria de donar aquest metres. Vet aquí quin és l’entrebanc.

Entenc que el pas de milers de vehicles (cada cop som més) molesta enormement als residents del nucli urbà, per això cal cercar una solució consensuada. Sóc conscient que l’equip de govern del senyor Tella ha fet els deures i en l’avantprojecte del POUM es contempla una sortida que evita el pas pel nucli urbà però es tracta d’un projecte a llarg termini (15 o 20 anys).

Jo, personalment, estic disposat a assumir aquest temps per què entenc que es tracta de la solució més lògica i coherent. Però crec necessari que es portin a terme actuacions que millorin les condicions actuals. Crec que s’hauria de millorar l’accessibilitat mitjançant l’eixamplament (encara que sigui provisional) del camí i , molt especialment, crear una via per a vianants, una vorera ampla que permeti anar caminant fins al nucli, una vorera que reduiria el pas de vehicles, una vorera que estrenyés els llaços d’unió entre “els de les urbanitzacions” i ”els del poble”.

Ara que s’ha creat un partit (PUSA) destinat a la defensa dels interessos de les urbanitzacions enfront de la fagocitat del nucli urbà, demanaria als seus representants que posessin fil a l’agulla i que inserissin al seu programa una solució al problema.

Atentament

Ferran Sarrià

Categories al web

Per dinamitzar el nostre web acabem d’incorporar la Categorització de Noticies que us permetrà saltar per les mateixes segons el vostre interès.
Ara podreu veure les informacions que ens afecten a tots en la categoria “General” i les que son més puntuals segons la vostra zona dins d’ “Urb. x“.
Veieu a la columna de la dreta aquest format de “Categories” i accediu-hi amb un sol clic.
Per retornar al llistat on apareixen totes les noticies premeu la pestanya “Inici” en el menú de dalt.
Si voleu col·laborar amb algun article que us sembli interessant envieu-nos un mail a info@pusa.cat i us el publicarem.