A la piscina, no hi podien faltar les bicicletes ben aparcades en el que deiem “aparcabicis” de l’entrada al Restaurant, que no era més que una estructura de ferro pintada de verd amb un seguit de ranures on encaixar les rodes de les bicis, amb molt menys disseny que els actuals. Moltes tardes d’entrepans de “pa bimbo” amb Nocilla es dedicàven a posar al dia els vehicles de dos rodes, o inclús dissenyar accessoris estil “Halcón Callejero”, incorporant llençadors de globus d’aigua i treient peces per reduïr el pes i guanyar una inexistent aerodinámica. De fons i abans de sortir de casa mai mancava el “Vigila amb la bici” i “Frena a les cruïlles i mira abans de passar” que ens deia la mare o el pare….
A la memòria venen les primeres excursions més lluny dels carrers de Les Pungoles, un cop superada la “V” de Can Miret, fins a l’alzina solitària, o pujar fins a les “Hectàreas” (Així li dèiem als terrenys de conreu al voltant del camí sense asfaltar, un cop passada la casa dels Vendrell (a la que li dèiem la dels 80 milions de pesetes). Els més forts i agossarats, quan encara no existien les “marxes”, podien aventurar-se a arribar fins a Cardedeu o Sant Antoni de Vilamajor.
En aquesta mateixa “V” encara recordem els circuits que es definien per sobre les muntanyes de runa que en un terreny de per allà s’hi acumulaven.
Després van arribar les expedicións BTTeres al Pantà de Cànoves, el Castanyer Gros, l’ermita de Sant Salvador, al Suí, o les gran pedalades al Pla de la Calma amb acampades de vivac per mirar estrelles, on es feien rotllanes amb les bicicletes per evitar visites dels porcs senglars. Amb les BTT’s les baixades a la botiga d’Alfou o “La dolça” de Cardedeu a comprar “xuxes” sovintejaven.
Conforme les colles entràven en l’adolescència les Motocicletes Rieju i les Derbi Variant anàven guanyant la batalla als pedals, i els sorolls dels motors ens servia per saber qui venia en la distància o en la foscor. “Variant”, “Kit Yasuni”, “Carburadors”, “Trucar” eren paraules habituals en les converses d’aquesta etapa. “Fica’t els casc”, “No vagis de paquet”, “No corris” deia el pare.
A partir dels 2000, i degut al creixement de robatoris i el canvi generacional, a Les Pungoles, les bicicletes van anar deixant de ser tan habituals com ho eren unes dècades enrera, però sempre quedaran a la memòria aquelles pedalades per anar a picar el timbre dels amics i amigues que feiem colla a Les Pungoles.
