Límit de TM de camions a les urbanitzacions

Un dels problemes que varem detectar estant a l’ oposició va ser que sovint camions de més de dos eixos i amb una Tara elevada passaven per les urbanitzacions camí d’ altres destinacions. Això era degut a dos factors, els GPS dels camioners que els indicaven rutes curtes i amb menys trànsit per dins les urbanitzacions i la prohibició de circular amb vehicles de més de 3,5 tm per el casc urbà de Llinars. Així doncs la regidoria d’ urbanitzacions, amb el vist i plau de la policia local, va decidir limitar l’ entrada de camions a un límit de 3,5 Tm, i unificar totes aquestes senyals amb una mateixa limitació. Fins ara, les diferents entrades de les urbanitzacions tenien senyals contradictòries, de 3,5tm, 7 tm i fins i tot 15. Els senyals s’han col·locat dins el nostre terme municipal, de manera que pot donar-se el cas que a un altre terme, hi hagi un senyal amb un límit superior. Manca únicament la senyalització a Can Vila ja que a l’ entrada pertany a SPV.

 

Memòries de les Pungoles 2ª part.

El web amic, Les Pungoles opina i viu segueix fent un recull d’ aquells records que els veïns de la urbanització de les Pungoles van viure quan van arribar a la urbanització. Aquí teniu la segona part.

Memòries de les Pungoles Cap.2: De Barcelona a una casa pungolera

Durant els primers anys de la dècada dels 60 el Sr. Vendrell va ser el promotor de la urbanització inicial de Les Pungoles, amb qui els primers compradors van tractar per edificar les primeres cases pungoleres. Com moltes altres abans que van anar arribant entre els 60 i els 70, la nostra familia va posar els peus a Les Pungoles a principis dels 80, quan els hàbits socials i les tendències familiars, eren quelcom diferent a les anteriors i a les actuals. Les Pungoles, com ja sabeu, és un de tants nuclis recidencials que tenen el seu orígen i desenvolupament per l’arribada de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien fugir, els divendres al vespre, del formigó de les grans ciutats per endinsar-se i respirar el verd i l’entorn rural i la muntanya, sense tenir que fer molts quilòmetres amb els vehicles de la época. Aquestes mateixes intencions van tenir els pares un parell de dècades després dels primers pungoleros. I així doncs amb 5 anyets d’edat (ara m’apropo perillosament als 40) i després de moltes voltes per diferentes entorns en un radi de 50 Km de Barcelona, es van encisar i decantar pel conjunt residencial i l’entorn de Les Pungoles.

Lógicament, per poder arribar a la urbanització i descobrir-la, aquests futurs propietaris pungoleros havíen de tenir un vehicle propi, i certa informació privilegiada o bé molta sort per saber trobar per primera vegada els carrers pungoleros. En el cas de la nostra família, el descobriment de Les Pungoles va tenir el seu orígen gràcies a la informació d’una de les primeres famílies pungoleres (La Sra. Cañas), clienta habitual del meu pare a una oficina del barri de la Guineueta de Barcelona.

Per altra banda, la família Domingo, els anteriors propietaris de la nostra llar pungolera, van ser d’aquells pioners originals, que van adquirir dos terrenys al primer promotor (Sr. Vendrell) on van fer-se edificar una casa d’una sola planta en forma de “L”, amb les façanes blanques acabades amb pedra nicorella (fesonomia constructiva molt habitual a Les Pungoles d’aquells inicis), i jardins amb pins i cedres envoltats de gespa.  Les seves “pujades” amb els fills, com la de la majoria de famílies pungoleres durant aquells primers anys, eren de cap de setmana, pujant divendres vespre i baixant a Barcelona diumenge al tard. Amb el temps, es van veure obligats a ampliar la casa per guanyar espai, edificant un segón pis i un garatge.

Al pasar els anys, i per evolució natural, aquests mateixos fills per qui els pares ho fan tot i tot ho arrisquen, solen ser també decisius alhora de deixar de “pujar” (sempre s’en diu pujar pel fet de anar de Barcelona a la muntanya) a Les Pungoles. Els fills dels Domingo ja no prioritzaven gaudir els dissabtes i diumenges a la casa pungolera, i així als pares la casa se’ls va fer gran i difícil de mantindre. L’opció plausible i rendible era vendre la seva estimada casa al costadet del Montseny.

D’aquesta manera, provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona, la nostra família es va convertir en pungolera amb una casa pels caps de setmana envoltada de bosc, on fugir de les rutines accelerades de la ciutat. De forma inherent els pares complien el somni de ser propietaris d’una caseta amb jardí, on els fills poguessin gaudir de la natura, no excessivament lluny de la ciutat, i des d’on, potser més endevant, anar a treballar i a l’escola de dilluns a divendres.

Bona acullida dels actes de la FM de SAV a les urbanitzacions.

Per primer cop, aquestes festes majors de Sant Antoni de Vilamajor vàren tenir una participació destacada les urbanitzacions.Quatre dels actes de la festa es van duur a terme a les urbanitzacions, concretament a Alfou, Pungoles i Can Miret. Ens hagués agradat també fer algun acte a Can Vila, però la manca d’ un espai adient ho va fer impossible. La veritat és que aquesta primera experiéncia descantralitzadora ha tingut un resultat molt positiu, amb una afluència de veïns important, i amb actes pensats per a totes les edats. Unes 60 persones vàren gaudir d’ un concert de Jazz a la Rectoria, al restaurant de les Pungoles, un concert de napolitanes va reunir un nombros públic igual que a l’ espectacle de màgia al local social de Can Miret, per concloure amb l’ acte final de la sardinada a Les Pungoles amb més de 150 veïns. Sens dubte, l’ experiència s’ ha de repetir i ampliar de cara al futur, i no solament durant les festes majors. Tenim els espais, el públic i les ganes de fer que  les urbanitzacions cada cop més se sentin part de Sant Antoni, i en aquesta línea seguirem trevallant.

Memòries de les Pungoles Cap.1

Memòries de Les Pungoles Cap.1 : Breus apunts històrics de Les Pungoles ( text publicat al web les pungoles opina i viu )

Segons hem pogut extreure d’una publicació del Historiador Pere Balañà i Abadia, Les Pungoles és de les primeres urbanitzacions que van aparèixer els anys 60, com a consequència de l’augment del nivell de vida d’aquella dècada, quan allò dels sis-cents, a la part dreta de l’actual carretera BV 5108 (amb entrada ara ben senyalitzada en la rotonda corresponent).

Podem dir que la història de Les Pungoles i el seu nom és quasi mil.lenària. Segons les investigacions del Historiador Pere Balañà i Abadia, els seus començaments es remonten al 1904 quan el Sr. Alemany, un antic alcalde de Blanes, i les seves germanes van comprar una terreny anomenat La Pungola que pertenyia a Can Pungol, una de les propietats més extenses de Sant Antoni de Vilamajor encara existent en aquests dies (veure imatges). Un cop talat el bosc, la feina de masovers la va iniciar un tal Caselles de Vilamajor, i la van proseguir la família Costa (que van tenir dos fills, nen i nena), i també els Jané ocupant-se dels conreus de regadiu des del 1953 fins el 1967. Més endevant la seva vinculació amb Les Pungoles va ser l’administració del restaurant que va ser inagurat el 1967 i que van gestionar del 1974-78, i també a partir del 1980 fins a mitjans dels 90.

Després de la mort de les germanes Alemany al 1958 i 1964, al ser els tres germans solters, la parcel.la va pasar a ser propietat del Dr. Solé Selvas de Barcelona, qui la va vendre al Sr. Vendrell, el veritable promotor de l’actual urbanització de Les Pungoles, que va fer realitat el que ara coneixem i gaudim. Després anirien arribant els primers propietaris i famílies que es van implicar en la vida pungolera, i que intentarem anar recordant en propers articles

El nom de Les Pungoles, vindria originalment del Mas que estaba inclós en la parcel.la on s’ubica l’actual urbanització. Segons diverses investigacions per varies vies del Sr. Balañà , el nom del Mas Les Pungoles vindria per l’original Can Pungol, propietari inicial de la parcel.la. Aquest nom “Pungol” es pot pensar que s’origina  pel fet  que sempre hagi crescut de forma silvestre el “poniol” (planta per infusions) en els camps humits de l’entorn pungolero. Si anem  més enrere en el temps, l’orígen del nom “Pungol” podria vindre de noms de personatges com Melchior Punjol ( a Sant Pere de Vilamajor) o Arcís Pongoll (a Cardedeu) al voltant del 1553, durant el fogatjament fet en aquell any. Finalment, segons estudis del feudalisme, també es pot concloure que l’orígen de “Pungol” s’enllaça amb el del propietari Ponç Guadall documentat al 1204.

Aquest any la FM de Sant Antoni, també arribarà a les urbanitzacions.

Des de PUSA, hem anat fet durant molts anys una queixa reiterada als anteriors equips de govern referida a la manca d’ actes pròpis de les Festes Majors del nostre poble, a les urbanitzacions. Malgrat l’ avançat de les dates vàrem prendre possesió de les regidories, el 4 de juliol )PUSA va demanar a la regidora de Cultura que fes un esforç per incloure un acte de festa major a cada una de les urbanitzacions. La Lena, que és la regidora, i juntament amb en Jordi de les Escoles Velles ) van treballar el programa per fer-ho possible. Per raons de manca de local i espai alternatiu, no es va poder organitzar cap acte a Can Vila, però si a la resta de les urbanitzacions del municipi. Tres actes que son pocs, però son una mostra de la voluntat que les urbanitzacions puguin sentir-se part del poble, puguin acollir els nostres veïns del nucli i fer-los conèixer les seves urbanitzacions i el seu entorn natural tan meravellós. A més l’ ajuntament també col·labora amb l’ organització de la Sardinada popular del dia 30.El proper any hem d’ aconseguir que més actes es facin als barris i urbanitzacions per tal de fer de la nostra festa major, una festa de tots. Anem pel bon camí.

 

Treballs de manteniment de les voreres de Can Miret i Pungoles.

Costa Jardins, està fent una repassada de les voreres de les urbanitzacions de Can Miret i Pungoles. Les fotografies que ens van enviar els veïns i representants d eles AAVV eren prou gràfiques. Les herbes estaven literalment menjant-se els panots i la pròpia vorera. L’ ajuntament va decidir fer una actuació d’ urgència aquesta setmana per tal de resoldre aquesta situació que donava una imatge tan negativa de les dues urbanitzacions. Esperem que un cop acabades les feines de neteja, l’ aspecte sigui de nou d’ endreçament.

Festes Majors de Pungoles i Alfou en imatges.

A mitjanç i finals de juliol, les Festes Majors de les Pungoles i Alfou donen el tret de sortida de les festivitats a Sant Antoni de Vilamajor, que culminen amb l’ últim cap de setmana d’ agost amb les festes de tot Sant Antoni.

Hem tingut, sopars amb concert, espectacles de “varietes“, tornejos d’ esport, festes de l’ escuma i payassos, paelles i sopars populars, diables, focs artificials i diables. Unes festes de comunió per els veïns que hi viuen i procuren que els veïns de les urbanitzacions es coneguin i promoguin la cohesió social. Sempre s’ haurà de reconéixer el mèrit de les AAVV que de manera altruista ho organitza’n, sens dubte, sense ells no hi hauria festa major, i cal fer-ne referència. Gràcies.

 

Festa Major de les Pungoles 2019.

El cap de setmana del 20 i 21 de juliol tindrà lloc ,com és costum des de fa uns anys,la festa major de les Pungoles que un cop més ha organitzat l’ AAVV de la urbanització. Per a nosaltres serà la primera Festa Major com a govern de SAV, i per tant no hi ha cap dubte que serà quelcom especial.

Esperem gaudir amb tots vosaltres dels diferents actes programats, i esperem a l’ Alcalde el dia del sopar de comiat. Us avancem el programa. Que disfruteu amb rauxa, però també amb seny, encara que no caldria dir-ho perquè les Festes Majors de les urbanitzacions son un exemple de civisme des de fa molts anys.

Dos ensurts durant la setmana de calò extrema que hem patit.

Dues barbacoes, una al barri del Pla, i l’ altra al C/ Tagamanent de les Pungoles van donar un ensurt als propis veïns i als serveis de Protecció Civil i Bombers. Sens dubte, amb les temperatures de més de 40 graus que estem patint, fer una barbacoa no sembla una bona idea. Per fortuna els fets no van tenir més conseqüències, i la la ràpida actuació de tots els cosos d’ emergència va ser clau per evitar mals majors. Cal extremar la prudència aquest calurós estiu i tenir sempre a mà una mànega per si la cosa es complica, però el millor és evitar fer-ne, al menys aquest dies.

Revetlla de Sant Joan a SAV.

El 23 de juny teniem al poble i a les Pungoles dues festes per celebrar la revetlla de Sant Joan. Les fogueres de la plaça de la Vila i de la Germanor a Pungoles van anar acompanyades de sopars i ball hores després. A les Pungoles més de 190 persones van sopar plegades a l’ porxo del restaurant la Terrassa, al poble ho van fer al del parc de Can Sauleda.

Segons ens van informar des de l’ ajuntament, no va haver cap incident ni incendi al municipi, i els serveis d’ emergència van estar en tot moment coordinats. Els veïns un cop més van ser els primers garants de la nostra seguretat, però també, el cos de Bombers Voluntaris, ADF, Protecció Civil, el servei PIV de la Diputació i la  Policia local que van estar en alerta durant la jornada.