Categoria: Urb. Les Pungoles

Repintat de la senyalització horitzontal.

Durant aquestes darreres setmanes, la regidoria d’ urbanitzacions ha encarregat a dues empreses el repintat de la senyalització horitzontal de les 4 urbanitzacions. No s’ han afegit noves senyals, simplement s’ han repintat aquelles que estaven en pitjor estat. La partida pressupostària del 2019, permetia fer una inverssió puntual, en aquest cas de 12.000 eur.

El proper any acabarem la feina, afegint noves senyals de stop, passos de vianants o cedas on convingui. Està previst que tot el repintat estigui acabat la propera setmana.

Memòries de les Pungoles: Cap. 4

Memòries de les Pungoles Cap.4: Les bicicletes no són només per l’estiu (Israel Sugranyes )

Una de les grans ventatges de Les Pungoles és la poca pendent dels seus carrers, i el format quadrícula en que es disposen. Aquesta característica ha convertit la urbanització en un paradís per les bicicletes. Petits i grans fem i sobretot feien ús de les bicicletes per moure’s pels carrers pungoleros tant a l’estiu com tots els caps de setmana de l’any. En aquells anys 80 i 90 no hi havia un vehicle més popular, divertit, còmode i sostenible.  A partir dels 2000 costa molt més veure la juventut pungolera corrent amb bicicleta pels carrers, de casa en casa. Tot i que hi havien bandes reductores (bonys allargats) blanques en alguns carrers i l’asfalt no sempre era perfecte, els accidents en bicicleta mai van ser molt greus, i només la cruïlla de la Mà de Les Pungoles espantava als pares més porucs. Algún genoll rascat, algún trau a la barbeta i poca cosa més eren conseqüències de les pedalades pungoleres.

Lógicament, amb els anys els models de bicicletes dels joves pungoleros van anar evolucionant,  de les antigues BH a les Caifornia, fins arribar a les BTT. Algun pungolero transgresor s’atrevia amb les bicis de carreres, però les punxades de rodes apereixien més aviat i sovint que amb els altres models. Si es volia saber per on parava la quitxalla només havies de passejar-te pels carrers fins trobar les bicicletes aparcades al costat de la casa on els nanos es reunien aquella tarda. Els meus ulls han arribat a sumar fins a 15 bicicletes de diferents marques i colors a l’entrada d’una casa on es celebrava el 12 aniversari d’un nen pungolero en ple estiu.

A la piscina, no hi podien faltar les bicicletes ben aparcades en el que deiem “aparcabicis” de l’entrada al Restaurant, que no era més que una estructura de ferro pintada de verd amb un seguit de ranures on encaixar les rodes de les bicis, amb molt menys disseny que els actuals. Moltes tardes d’entrepans de “pa bimbo” amb Nocilla es dedicàven a posar al dia els vehicles de dos rodes, o inclús dissenyar accessoris estil “Halcón Callejero”, incorporant llençadors de globus d’aigua i treient peces per reduïr el pes i guanyar una inexistent aerodinámica. De fons i abans de sortir de casa mai mancava el “Vigila amb la bici” i “Frena a les cruïlles i mira abans de passar” que ens deia la mare o el pare….

A la memòria venen les primeres excursions més lluny dels carrers de Les Pungoles, un cop superada la “V” de Can Miret, fins a l’alzina solitària, o pujar fins a les “Hectàreas” (Així li dèiem als terrenys de conreu al voltant del camí sense asfaltar, un cop passada la casa dels Vendrell (a la que li dèiem la dels 80 milions de pesetes). Els més forts i agossarats, quan encara no existien les “marxes”, podien aventurar-se a arribar fins a Cardedeu o Sant Antoni de Vilamajor.
En aquesta mateixa “V” encara recordem els circuits que es definien per sobre les muntanyes de runa que en un terreny de per allà s’hi acumulaven.

Després van arribar les expedicións BTTeres al Pantà de Cànoves, el Castanyer Gros, l’ermita de Sant Salvador, al Suí, o les gran pedalades al Pla de la Calma amb acampades de vivac per mirar estrelles, on es feien rotllanes amb les bicicletes per evitar visites dels porcs senglars. Amb les BTT’s les baixades a la botiga d’Alfou o “La dolça” de Cardedeu a comprar “xuxes” sovintejaven.

Conforme les colles entràven en l’adolescència les Motocicletes Rieju i les Derbi Variant anàven guanyant la batalla als pedals, i els sorolls dels motors ens servia per saber qui venia en la distància o en la foscor. “Variant”, “Kit Yasuni”, “Carburadors”, “Trucar” eren paraules habituals en les converses d’aquesta etapa. “Fica’t els casc”, “No vagis de paquet”, “No corris” deia el pare.

A partir dels 2000, i degut al creixement de robatoris i el canvi generacional, a Les Pungoles, les bicicletes van anar deixant de ser tan habituals com ho eren unes dècades enrera, però sempre quedaran a la memòria aquelles pedalades per anar a picar el timbre dels amics i amigues que feiem colla a Les Pungoles.

Gran èxit de participació al Halloween de les Pungoles

Més de 300 persones es van aplegar per celebrar la festa del Halloween a les Pungoles, que un any més va organitzar l’ AAVV de la urbanització amb la col·laboració de l’ Ajuntament. Els carrers de la urbanització es van omplir de canalla que feien el truc o tracte per les cases que guarnides a tal efecte s’ hi van sumar a la iniciativa. Van haver caraments i pallassos al restaurant i a les cases i tot va discorrer en un ambient terrorífic. Felicitats a l’ AAVV per una organització tan trevallada que un cop més va tenir la recompensa de la feina ben feta.

Memòries de les Pungoles. Cap 3. ( per Israel Sugranyes )

Memòries de les Pungoles Cap.3: Les famílies pungoleres que venen a la memòria (a la nostra)

Tots som conscients que dels anys 80 a l’actualitat les coses han canviat i molt. Quan famílies com la nostra van començar a “pujar” a Les Pungoles, gairebé ningú hi residia tot l’any. Eren cases de cap de setmana i estiu. A partir del 2000 les tendències residencials han anat canviant clarament, igual que ho ha fet el món immobiliari, i ara qui compra o lloga una casa pungolera (era quasi inèdit el lloguer en els 70,80 o 90) és per viure tot l’any. En tots aquests anys les famílies propietàries han variat, i moltes de les que esmentarem ja no hi són, i altres tot i que conserven la propietat han deixat de tenir la mateixa presència que tenien en els “eighties”.

He de confessar, que a dia d’avuí, em veig incapaç de saber el nom d’un quart de les famílies que són propietàries o resideixen a Les Pungoles, però en els nostres inicis era molt més fàcil saber qui era qui i en quin carrer hi tenia la casa.

És més que probable que en la enumeració de cognoms que a continuació detallem ens descuidarem pungoleros importants sense cap intenció, però heu de tenir present que quan un rasca la memòria sempre et deixes molletes i crustons, però esperem que en els comentaris del capítol ens doneu un cop de mà per limitar les llacunes totalment involuntàries i millorar i complertar aquest capítol de les memòries pungoleres (ja que és un document obert a tothom i per tothom).

Primer i com és lógic per respecte, cal esmentar els Vendrell com a família promotora. Després com a punt de vista particular ja s’ha comentat que la família que ens va permetre trepitjar els carrers pungoleros per primera vegada, va ser la l’arrelada i encara present família Cañas, molt lligada amb la família Heredia.

Cronológicament i donada la nostra joventut, degut a que van deixar petjada en la meva infantesa em venen a la memòria els Barraseta i els Garriga (aquests últims encara estan on eren). En Toni Barraseta, la seva germana Meritxell i la Susanna Garriga van ser els primers amiguets pungoleros que un servidor va tenir. De tant en tant a aquest grup inicial s’afegia la Montse Oliveres. Tots teniem les cases en un radi de 100 metres i ens retrobàvem cada cap de setmana.
El radi d’acció de famílies conegudes, amb l’augment de l’edat dels nens, també es va anar ampliant entre els carrers Canigó i Avinguda de l’Aneto, i així doncs, un o un parell d’anys després ja vam conèixer els Noguer i els Serra (Oriol, Sílvia, Marta..), amb qui compartíem un munt de juguesques pels carrers.

Poc a poc el terreny explorat es va anar fent cada cop més gran, i conforme ens feiem més presents en festes i esdeveniments pungoleros, el grupet d’amics i coneguts va anar augmentant, amb amistats que encara duren com els Feliu, els Melenchón (amb l’Eduard com a gran amic actualment), els Viñas, els Oliveras, els Mas, els Pidemont, els Ramos, els Alié, els Arbós, els Torrent, els Lleal, els Colomer-Adell, els Mulet, els Serna, els Surrallés i més tard els Arteaga, els Ausín o els Canela. No podia faltar el grup coetani de nenes que el configuraben les germanes d’alguns de la colla anterior, i altres cognoms com Bacon, Baena, Carvajal, Marcos, Esquiva, Regola, Catassús i les Serra (abans esmentats).

Primera colla pungolera

Altres grups de nanos contemporanis que rondàven com nosaltres els carrers pungoleros, primer amb bicis, despres motoritzats van ser els Lozano, els Odena, els Soler, els Sánchez-Bardají i els Hernández.

Tot i que ara no ho són tant, dels més petits que es bellugàven pel nostre entorn em venen a la memòria els Lilinfield, els Mellado, els Codorniu, els Graells i els Carrión amb alguns germans petits dels ja esmentats en lletres anteriors.

Sempre i a tot arreu trobarem i en parlarem de les colles dels grans de Les Pungoles, que per el meu disc dur mental a Les Pungoles eren els Espelt, els Barrado, els Zuriguel, els Gallego, els Cabré, els Testagorda, els Viader, els Chicano, els Torra, els Tejedor, els Burgos i els Casals; caldria afegir les noies coetaneas que eren germanes (grans i petites) dels anteriors i altres cognoms com Nieva, Tomàs, Esteller, Ferrer, Mas, Ascón, Solé, Pimentel, Felis i les omnipresents Serra (família que repartia representants en quasi totes les colles i generacions)

Deixant de banda el tema jove, en l’activitat social i com persones emblemàtiques en l’organizació o participació en els esdeveniments em venen a la memòria els Bardés, els Puig, els Bou, els Muntañà, els Codorniu, els Prades, els Cendra, els Simonet, els Garrido, els Muñoz, els Costa i els Melenchón que ja em esmentat abans. Cal destacar, entre tots aquests cognoms la Sra. Helena Bardés com gran i ben recordada organitzadora de festes i esdeveniments pungoleros, que intentarem recordar més endavant.

En la banda esportiva, sempre han quedat en la meva memòria els partits de fútbol sala en el terreny dels Cabré amb els Martín, Prades, Wöhrle, Badia, Freixes, Chacón, i les exhibicions tenístiques dels Puig i els Muñoz.

Els més arrelats i molt relacionats amb el manteniment de Les Pungoles, descendents dels primers masovers, inclús d’abans i tot que la urbanització, cal esmentar els Boter, els Costa i els Pérez.

És segur una realitat, des de la nostra humilitat, que ens haurem descuidat cognoms importants que esperem completar amb la vostra col.laboració i aportacions en els comentaris d’aquest article.

Límit de TM de camions a les urbanitzacions

Un dels problemes que varem detectar estant a l’ oposició va ser que sovint camions de més de dos eixos i amb una Tara elevada passaven per les urbanitzacions camí d’ altres destinacions. Això era degut a dos factors, els GPS dels camioners que els indicaven rutes curtes i amb menys trànsit per dins les urbanitzacions i la prohibició de circular amb vehicles de més de 3,5 tm per el casc urbà de Llinars. Així doncs la regidoria d’ urbanitzacions, amb el vist i plau de la policia local, va decidir limitar l’ entrada de camions a un límit de 3,5 Tm, i unificar totes aquestes senyals amb una mateixa limitació. Fins ara, les diferents entrades de les urbanitzacions tenien senyals contradictòries, de 3,5tm, 7 tm i fins i tot 15. Els senyals s’han col·locat dins el nostre terme municipal, de manera que pot donar-se el cas que a un altre terme, hi hagi un senyal amb un límit superior. Manca únicament la senyalització a Can Vila ja que a l’ entrada pertany a SPV.

 

Memòries de les Pungoles 2ª part.

El web amic, Les Pungoles opina i viu segueix fent un recull d’ aquells records que els veïns de la urbanització de les Pungoles van viure quan van arribar a la urbanització. Aquí teniu la segona part.

Memòries de les Pungoles Cap.2: De Barcelona a una casa pungolera

Durant els primers anys de la dècada dels 60 el Sr. Vendrell va ser el promotor de la urbanització inicial de Les Pungoles, amb qui els primers compradors van tractar per edificar les primeres cases pungoleres. Com moltes altres abans que van anar arribant entre els 60 i els 70, la nostra familia va posar els peus a Les Pungoles a principis dels 80, quan els hàbits socials i les tendències familiars, eren quelcom diferent a les anteriors i a les actuals. Les Pungoles, com ja sabeu, és un de tants nuclis recidencials que tenen el seu orígen i desenvolupament per l’arribada de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien fugir, els divendres al vespre, del formigó de les grans ciutats per endinsar-se i respirar el verd i l’entorn rural i la muntanya, sense tenir que fer molts quilòmetres amb els vehicles de la época. Aquestes mateixes intencions van tenir els pares un parell de dècades després dels primers pungoleros. I així doncs amb 5 anyets d’edat (ara m’apropo perillosament als 40) i després de moltes voltes per diferentes entorns en un radi de 50 Km de Barcelona, es van encisar i decantar pel conjunt residencial i l’entorn de Les Pungoles.

Lógicament, per poder arribar a la urbanització i descobrir-la, aquests futurs propietaris pungoleros havíen de tenir un vehicle propi, i certa informació privilegiada o bé molta sort per saber trobar per primera vegada els carrers pungoleros. En el cas de la nostra família, el descobriment de Les Pungoles va tenir el seu orígen gràcies a la informació d’una de les primeres famílies pungoleres (La Sra. Cañas), clienta habitual del meu pare a una oficina del barri de la Guineueta de Barcelona.

Per altra banda, la família Domingo, els anteriors propietaris de la nostra llar pungolera, van ser d’aquells pioners originals, que van adquirir dos terrenys al primer promotor (Sr. Vendrell) on van fer-se edificar una casa d’una sola planta en forma de “L”, amb les façanes blanques acabades amb pedra nicorella (fesonomia constructiva molt habitual a Les Pungoles d’aquells inicis), i jardins amb pins i cedres envoltats de gespa.  Les seves “pujades” amb els fills, com la de la majoria de famílies pungoleres durant aquells primers anys, eren de cap de setmana, pujant divendres vespre i baixant a Barcelona diumenge al tard. Amb el temps, es van veure obligats a ampliar la casa per guanyar espai, edificant un segón pis i un garatge.

Al pasar els anys, i per evolució natural, aquests mateixos fills per qui els pares ho fan tot i tot ho arrisquen, solen ser també decisius alhora de deixar de “pujar” (sempre s’en diu pujar pel fet de anar de Barcelona a la muntanya) a Les Pungoles. Els fills dels Domingo ja no prioritzaven gaudir els dissabtes i diumenges a la casa pungolera, i així als pares la casa se’ls va fer gran i difícil de mantindre. L’opció plausible i rendible era vendre la seva estimada casa al costadet del Montseny.

D’aquesta manera, provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona, la nostra família es va convertir en pungolera amb una casa pels caps de setmana envoltada de bosc, on fugir de les rutines accelerades de la ciutat. De forma inherent els pares complien el somni de ser propietaris d’una caseta amb jardí, on els fills poguessin gaudir de la natura, no excessivament lluny de la ciutat, i des d’on, potser més endevant, anar a treballar i a l’escola de dilluns a divendres.

Bona acullida dels actes de la FM de SAV a les urbanitzacions.

Per primer cop, aquestes festes majors de Sant Antoni de Vilamajor vàren tenir una participació destacada les urbanitzacions.Quatre dels actes de la festa es van duur a terme a les urbanitzacions, concretament a Alfou, Pungoles i Can Miret. Ens hagués agradat també fer algun acte a Can Vila, però la manca d’ un espai adient ho va fer impossible. La veritat és que aquesta primera experiéncia descantralitzadora ha tingut un resultat molt positiu, amb una afluència de veïns important, i amb actes pensats per a totes les edats. Unes 60 persones vàren gaudir d’ un concert de Jazz a la Rectoria, al restaurant de les Pungoles, un concert de napolitanes va reunir un nombros públic igual que a l’ espectacle de màgia al local social de Can Miret, per concloure amb l’ acte final de la sardinada a Les Pungoles amb més de 150 veïns. Sens dubte, l’ experiència s’ ha de repetir i ampliar de cara al futur, i no solament durant les festes majors. Tenim els espais, el públic i les ganes de fer que  les urbanitzacions cada cop més se sentin part de Sant Antoni, i en aquesta línea seguirem trevallant.

Memòries de les Pungoles Cap.1

Memòries de Les Pungoles Cap.1 : Breus apunts històrics de Les Pungoles ( text publicat al web les pungoles opina i viu )

Segons hem pogut extreure d’una publicació del Historiador Pere Balañà i Abadia, Les Pungoles és de les primeres urbanitzacions que van aparèixer els anys 60, com a consequència de l’augment del nivell de vida d’aquella dècada, quan allò dels sis-cents, a la part dreta de l’actual carretera BV 5108 (amb entrada ara ben senyalitzada en la rotonda corresponent).

Podem dir que la història de Les Pungoles i el seu nom és quasi mil.lenària. Segons les investigacions del Historiador Pere Balañà i Abadia, els seus començaments es remonten al 1904 quan el Sr. Alemany, un antic alcalde de Blanes, i les seves germanes van comprar una terreny anomenat La Pungola que pertenyia a Can Pungol, una de les propietats més extenses de Sant Antoni de Vilamajor encara existent en aquests dies (veure imatges). Un cop talat el bosc, la feina de masovers la va iniciar un tal Caselles de Vilamajor, i la van proseguir la família Costa (que van tenir dos fills, nen i nena), i també els Jané ocupant-se dels conreus de regadiu des del 1953 fins el 1967. Més endevant la seva vinculació amb Les Pungoles va ser l’administració del restaurant que va ser inagurat el 1967 i que van gestionar del 1974-78, i també a partir del 1980 fins a mitjans dels 90.

Després de la mort de les germanes Alemany al 1958 i 1964, al ser els tres germans solters, la parcel.la va pasar a ser propietat del Dr. Solé Selvas de Barcelona, qui la va vendre al Sr. Vendrell, el veritable promotor de l’actual urbanització de Les Pungoles, que va fer realitat el que ara coneixem i gaudim. Després anirien arribant els primers propietaris i famílies que es van implicar en la vida pungolera, i que intentarem anar recordant en propers articles

El nom de Les Pungoles, vindria originalment del Mas que estaba inclós en la parcel.la on s’ubica l’actual urbanització. Segons diverses investigacions per varies vies del Sr. Balañà , el nom del Mas Les Pungoles vindria per l’original Can Pungol, propietari inicial de la parcel.la. Aquest nom “Pungol” es pot pensar que s’origina  pel fet  que sempre hagi crescut de forma silvestre el “poniol” (planta per infusions) en els camps humits de l’entorn pungolero. Si anem  més enrere en el temps, l’orígen del nom “Pungol” podria vindre de noms de personatges com Melchior Punjol ( a Sant Pere de Vilamajor) o Arcís Pongoll (a Cardedeu) al voltant del 1553, durant el fogatjament fet en aquell any. Finalment, segons estudis del feudalisme, també es pot concloure que l’orígen de “Pungol” s’enllaça amb el del propietari Ponç Guadall documentat al 1204.

Aquest any la FM de Sant Antoni, també arribarà a les urbanitzacions.

Des de PUSA, hem anat fet durant molts anys una queixa reiterada als anteriors equips de govern referida a la manca d’ actes pròpis de les Festes Majors del nostre poble, a les urbanitzacions. Malgrat l’ avançat de les dates ( vàrem prendre possesió de les regidories, el 4 de juliol ), PUSA va demanar a la regidora de Cultura que fes un esforç per incloure un acte de festa major a cada una de les urbanitzacions. La Lena, que és la regidora, i juntament amb en Jordi ( de les Escoles Velles ) van treballar el programa per fer-ho possible. Per raons de manca de local i espai alternatiu, no es va poder organitzar cap acte a Can Vila, però si a la resta de les urbanitzacions del municipi. Tres actes que son pocs, però son una mostra de la voluntat que les urbanitzacions puguin sentir-se part del poble, puguin acollir els nostres veïns del nucli i fer-los conèixer les seves urbanitzacions i el seu entorn natural tan meravellós. A més l’ ajuntament també col·labora amb l’ organització de la Sardinada popular del dia 30.El proper any hem d’ aconseguir que més actes es facin als barris i urbanitzacions per tal de fer de la nostra festa major, una festa de tots. Anem pel bon camí.

 

Treballs de manteniment de les voreres de Can Miret i Pungoles.

Costa Jardins, està fent una repassada de les voreres de les urbanitzacions de Can Miret i Pungoles. Les fotografies que ens van enviar els veïns i representants d eles AAVV eren prou gràfiques. Les herbes estaven literalment menjant-se els panots i la pròpia vorera. L’ ajuntament va decidir fer una actuació d’ urgència aquesta setmana per tal de resoldre aquesta situació que donava una imatge tan negativa de les dues urbanitzacions. Esperem que un cop acabades les feines de neteja, l’ aspecte sigui de nou d’ endreçament.