Fa cosa d’ un any és va iniciar un projecte de substitució de les velles canonades d’ aigua i cablejat de la llum dels carrers Corredor, Cardedeu i Av Vilamajor. Ignoro la raó per la que no s’han reprès les obres fins fa poc més de dues setmanes, imagino que per una qüestió de diners. En qualsevol cas, els operaris de la nostra brigada i les tècnics de Sorea estan obrin les boreres per fer la substitució de les canonades i el cablejat de l’ enllumenat.
Malgrat les molèsties que sempre ocasionen les obres, no hi ha dubte que estem davant una molt bona notícia ja que les noves obres ens apropen cada dia més cap a la recepció per part de l’ Ajuntament, a més de fer que el rendiment de la xarxa d’ aigua d’ Alfou augmenti, ja que ara per ara es troba en un 61% de eficiència 15 punts per sota que la del nucli urbà. Amb les noves canonades tindrem un estalvi d’ aigua important i uns ingressos adicionals.
Els carrers afectats per el moment son; Pensament, Hortensia i els passatges Orenga i Esparraguera. De segur que les obres s’ allargaran fins l’ estiu, així que paciència.
Un cop més som els veïns de les urbanitzacions qui hem de fer front a les despeses de millora dels nostres carrers, obres de quanties força importants que surten totes de les nostres quotes de manteniment. Com sempre estem sols.
Categoria: Urb. Sant Julià d’Alfou
Pla d’ emergències a les Urbanitzacions
Com podeu veure, les nostres urbanitzacions es troben en una zona d’ elevat risc d’ incendis. Pel que sabem, únicament Can Vila te un Pla d’ Emergències aprovat per el cas que es produís un incendi forestal.
La llei és molt clara en aquest sentit, i hauríem de demanar a les Juntes de propietaris que es posessin mans a l’ obra abans que no ho tinguem que lamentar algun dia.
La Llei de 22/04/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat inmediata amb la trama urbana, es a dir les separades del núcli urbà, estableix als articles 3 i 4 estableixen el següent:
Art 3. Obligacions.
a) Assegurar l’ existència d’una franja exterior de protecció de vint-i-cinc metres d’ amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la masa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s’ estableixen per reglament.
b) Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i amb la masa arbòria d’ acord amb el que disposa la lletra a)
c) Elaborar un pla d’ autoprotecció contra incendis forestals que s’ ha d’ incorporar al pla d’ actuació municipal i el de protecció civil.
d) Disposar d’ una xarxa d’ hidrants homologats per a l’ extinció d’ incendis.
e) Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d’ accés , i les cunetes.
Art.4
1º Les obligacions establertes per l’ anterior article han d’ ésser complertes per l’ òrgan de gestió o la junta de la urbanització.
Riells recepciona la urbanització d’Ordenació Riells.
El Ple de l’ Ajuntament de Riells ha ( dimarts passat) acordat la recepció d’ aquesta urbanització en el termini dels propers quatre anys.
El convenbi signat presenta 3 fases molt clares:
1º Sanejament dels carrers més deteriorats amb una capa de rodadura nova.
2º Millora i adequació de la xarxa de clavegueram soterrada que es farà a través d’un robot que treballarà des de dins de les conduccions per reparar i detectar les fuites.
3º Prevista per d’ aquí a tres anys, i que consistirà en soterrar el cablejat de l’ enllumenat, canviar la xarxa d’ aigua, eixamplar i millorar les voreres, acabar les obres de rodaura dels altres carrers i soterrar les línies de telèfon, sempre que la companyia assumeixi els costos de material.
El que és interessant del projecte és el seu finançament, que serà sufragat en part amb les quotes que ja estan pagant a la Junta de Conservació de la urbanització.
Els trams de clavegueram que travessi les zones verdes seran finançades per el Consistori.
L’ Ajuntament també és farà càrrec del cost de la renovació de l’ enllumenat públic. A més, els veïns de la urbanització no s’ hauran de fer càrrec dels costos de redacció dels projectes que seran pagats amb una subvenció de la Generalitat a compte del Pla d’ urbanitzacions de la Generalitat.
En resum, hi han vies per tal de aconseguir la recepció de les urbanitzacions amb uns costos pels veïns més que raonables, sempre que l’ Ajuntament de torn tingui la voluntat real de ajudar els propietaris per tal que sigui una realitat.
Notícia extreta de l’ ABM (4 de febrer de 2011)
Rotonda entrada a Alfou per Llinars.
Poc abans de les vacances de Nadal, la rotonda del davant el gimnàs de Llinars i que és la que molts veïns d’Alfou fan servir per anar a l’urbanització va ser arranjada de manera ja definitiva, malgrat que encara manca que broti la gespa.
No hi ha dubte que aquesta entrada ha guanyat molt des d’el punt de vista estètic, i no estaria de més que l’Ajuntament de Sant Antoni prengués exemple i millorés la imatge de les entrades a Sant Antoni.
Des d’el PUSA, volem felicitar a l’Ajuntament de Llinars en aquest tema concret, malgrat les nostres diferències en altres qüestions.
L’Arbre de Nadal d’Alfou.
El 22 de Desembre, es va adornar l’arbre de Nadal d’Alfou, tal com s’ha fet tradicionalment des de fa anys. Des d’el PUSA entenem que aquest guarniment forma part de la imatge que volem donar de la nostra Urbanització, i fóra bo que la Junta intentés fer un esforç per tal que aquesta sigui la millor possible. Semblaria més adient inclús no posar res que il-luminar-lo pobrament amb quatre bombetes que amb prou feines arriben més enllà del seu cap.
Es tracta de petits detalls que marquen la diferència entre un barri amb vida, caliu i preocupat per la imatge i benestar, a un altre on sembla que la deixadesa es va apropiant de tot de manera inexorable.
Esperem que el proper any puguem fer una notícia en sentit contrari i que aquest estimat icona del Nadal a Alfou sigui un orgull per a tots.
La Rectoria de Sant Julià d’Alfou.
Les obres de la Rectoria avancen a bon ritme, ja s’han començat a col·locar les pedres originals que han de folrar les quatre façanes de l’edifici. Entrat l’any, les obres podrien estar acabades i cap a la primavera és possible que l’ edifici estigui llest per a la seva inauguració.
L’obra té un pressupost de 880.123€, dels quals 616.086€ estan subvencionats pel PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya ).
Segons el conveni acordat entre el Bisbat i l’Ajuntament de Sant Antoni (amb data 23-04-2004), la rectoria serà cedida al municipi per a usos i serveis locals. L’acord no comprèn únicament l’esmentada cessió, sinó també l’adequació a la planta baixa de l’edifici d’un habitatge per al capellà. El Bisbat tindrà ple dret al ús de les instalacions.
Entenem que la rehabilitació de la Rectoria és una gran notícia. Han estat tres anys de reunions amb l’ ajuntament, a les que jo personalment vaig dedicar molt de temps, com ho van fer la resta de membres de la Junta. Finalment el projecte esdevindrà una realitat ven aviat.
A continuació us faig cinc cèntims dels usos i utilitats a les que presumiblement anirà destinada la rectoria i que conec bé ja que vaig ser l’ encarregat de redactar l’ esmentat Pla d’ Utilitats i que fou un dels requisits que l’ Ajuntament de Sant Antoni ens va demanar.
1º Planta Baixa: vivenda per al capellà i Vestíbul-Recepció on s’ ubicarà l’ oficina de la Junta amb la secretària. Les tasques seran entre d’ altres l’ atenció telefònica als veïns, control d’ entrades i sortides de l’ edifici, informació, gestió administrativa, préstec de llibres, etc.
1ª Planta: Amb una sala Polivalent de 55m2 on es faran tallers i cursos de tot tipus, jocs de taula, diaris i sala de lectura, cafeteria amb màquines auto-expenedores.
També i trobarem una sala d’ informàtica de 30m2 amb ordinadors conectats a internet i material didàctic sobre el tema.
sala de Reunions: de 19m2 i destinada a celebrar les reunions ordinàries de la Junta.
2ª Planta: Hi trovem una sala polivalent de quasi 70m2 destinada a
–Activitats culturals: Home Cinema, Tv de gran format, Dvd, equip de música. Aquest espai estaria dedicat a fer també balls de saló, concerts, conferències i xerrades informatives, i sala d’ actes i exposicions ocasionals.
–Activitats Infantils: Sala de jocs infantils amb el seu corresponent equipament, piscina d eboles, etc.
Sala per a gimnasia passiva, tallers ( jardineria, costura, manualitats, etc). Colònies d’ estiu per a nens d’ Alfou, xocolatades, berenars i festes infantils.
Altres activitats concertades de manera ocasional ( titelles, teatre, contes llegits, etc).
–Biblioteca Infantil amb llibres per a infants i Dvd amb contes, jocs de taula, etc. Amb el mobiliari adequat a les seves necessitats específiques.
-Activitats Junta de Propietaris: Per exemple, fer l’ assemblea general de propietaris a aquesta sala.
De totes maneres, el Pla d’ usos de la Rectoria es al vostre abast a l’ oficina per tal de que el consulteu i aporteu les vostres suggereencies i idees.
Recollida selectiva?
Sorprenent. La recollida no deu ser cosa de tots, no al menys la recollida porta a porta. Mentre que a Sant Antoni Poble es fa la de vidre, cartró, envasos, matèria organica i altres restes , mitjançant un calendari de recollida diari porta a porta, a Les Pungoles i Can Miret, la recollida de vidre, cartró i envasos ha desaparegut, i als pobres veïns d’ Alfou, ni els mencionen dins el calendari setmanal.
Entenem que la recollida de matèria orgànica es faci al nucli urbà tres cops per setmana, ja que els altres dies es fa la recollida de les altres deixalles no orgàniques. Però el que no s’ entèn és que no es pasi cada dia a recollir les escombreries a Can Miret i Les Pungoles, i encara menys que siguin els veïns d’ Alfou qui hagin de contractar com a particulars el servei directament a Cespa.
Resulta un contrasentit, però la gent que té menys aprop els contenidors ( els famosos iglús), i que som les persones que vivim a les urbanitzacions, som les que hem d’ agafar el cotxe i anar a la deixalleria o a les zones on hi han els iglús per tal de complir amb el reciclatge.
Després no és d’ extranyar que ens trovem imatges com aquesta als carrers de Les Pungoles o Can Vila.
Voral carretera Can Suari.
El passat dia 15 de març van començar les obres per tal d’arranjar el voral dret (direcció Llinars) de la carretera que va d’Alfou a Llinars i que passa per davant de Can Suari. L’objecte de l’obra no és altre que els veïns d’Alfou que volguessin anar a peu fins el gimnàs de Llinars, o simplement a fer un tomb, ho poguéssin fer sense perill de ser atropellats. D’altra banda, l’entrada a l’urbanització per la rotonda de Llinars, era potser (juntament amb la que ve de Sant Antoni) la més descuidada i la menys acondicionada. Aprofitant que l’Ajuntament de Llinars volia fer la rotonda i posarla bonica, la Junta va pensar d’arreglar aquesta entrada i millorar el seu aspecte.
La veritat es que la feina s’ ha perllongat molt en el temps, quasi 9 mesos. Possiblement per la manca d’operaris de la brigada d’ Alfou. En qualsevol cas, aquesta setmana de mitjans de novembre les obres han acabat (manquen detalls encara, com anivellar el terreny que limita amb el voral i cobrir les bases dels fanals) i la nova acera serà ben aviat operativa per a la seva utilització.
El material de revestiment és una mena de quitrà anomenat Bituminosa i la base està feta amb formigó. El cost de l’obra ha estat d’uns 12.000 euros i l’ha executada Deumal.
Ja no queda vorera
Carrer Freixa d’ Alfou
Cada vegada és més comú que els matolls i herbes que creixen a les parcel·les abandonades d’ Alfou invadeixin les voreres i facin impossible transitar-les a peu, ja que aquestes han desaparegut sota l’acumulació de vegetació i rostolls. En altres casos, com el de la fotografia, l’estat de salubritat i seguretat d’algunes parcel·les estan limitant amb la llei. Cotxes abandonats a l’interior, deixalles de tot tipus, tanques en mal estat, amb pivots trencats i perillosos per els nens i vianants.
Potser l’ Ajuntament podria posar fil a l’agulla i la regidoria de Medi Ambient instar els oportuns expedients sancionadors si els propietaris no s’avenen a sanar-ho per ells mateixos.
Entenem que la Junta d’ Alfou ja té prou coses a fer amb els limitats recursos de que disposa, com per fer de policia.
El cert és que sols donant una volta per la urbanització, podem percebre que aquest problema s’ha agreujat en els darrers anys.
Intentarem anar fent un seguiment de l’estat dels carrers de les urbanitzacions del municipi per tal de denunciar el seu lamentable estat.
Jo he estat membre de la Junta i sé que aquest tema ha estat tractat en moltes ocasions, però el problema és que la Junta de Propietaris no té cap poder sancionador ni potestat administrativa per evitar que cada dia que passa Alfou s’acabi convertint en una urbanització de segona.