Els okupes no apaguen el llum.

Els ocupes de l’ Avda Vilamajor tenen els llums del jardí encesos tot el dia, i és comprensible, ja que no el paguen. Quan algú ocupa una vivenda i utilitza fraudulentament el corrent elèctric per què no te com pagar el lloguer o el cost dels serveis, podem entendre que ho fa perquè no te més remei, i per tant fer-ne ús com a eina de subsistència. El fet de tenir tot el dia, els llums encesos demostra que a aquesta gent els importa ben poc el medi ambient, la contaminació lumínica, la despesa elèctrica i en definitiva, els propis veïns.

Madrid no ens deixa invertir a SAV

SAV te un romanent de tresoreria de més de 4 milions d’ euros, quasi la mateixa quantitat que recauda en un any. Aquest diners haurien de servir per fer obres i inversions a tot el municipi, però malgrat tenir els diners no ens ho deixen fer. La raó no es altre que el fet que en l’ anterior mandat, es que a l’ exercici 2018 es va gastar més que el que es va ingressar, Encara que la xifra fos petita, des de el ministeri d’ economia ens han aplicat el Pla de equilibri pressupostari que farà que durant el proper any, haguem d’ estalviar més per tal d’ aixugar la diferència de excés de despesa dels dos anys anteriors. I tot això tenint un romanent de tresoreria del 94%, el tercer més alt dels municipis de Catalunya, quan el normal és que sigui d’ entre un 20 i un 30%. Tot plegat absurd, tinguen en compte que al nostre municipi hi han moltes mancances i els diners per atendre-les. Llegiu l’ article del Nou 9, val la pena.

Ja no hi haurà ampolles de plàstic als plens municipals.

Al llarg dels anys des de l’ ajuntament s’ han anat presentant mocions de caire ecologista, però la veritat és que del contingut d’ aquelles mocions després ben poca cosa queda. Aquest dijous s’ hi presentava una nova moció contra per pal·liar l’ emergència climàtica i mediambiental, i aprofitant que s’ havia de votar aquesta moció, no ens va semblar gaire congruent com sempre s’ havia fet, oferir als regidors la corresponent ampolla de plàstic d’ aigua,. Així que tot l’ equip de govern varem decidir posar gerres i gots de vidre i desterra dels plens el plàstic.
Durant la mostra gastronòmica, tots els plats, gots i coberts eren de material orgànic, de menera que ja des d’ un bon començament, va quedar palès la voluntat del nou govern. Son petits passos encaminats a erradicar de SAV l’ ús del plàstic al menys pel que fa a l’ ajuntament. A la propera cursa Fem Sui, l’ ajuntament, contràriament al que havia passat a les anteriors curses, no repartirà ampolles de plàstic, però si que col·locarà fonts portàtils per tal que els corredors hi puguin veure amb les seves cantimplores o directament de la font.

Un conjunt de petits passos que han de ser cada cop més grans i de més gent.

Aturem els atropellaments de fauna a Vilamajor!!!!

En el que va d’ any, més de 40 animals han estat atropellats a les carreteres de SAV. Els punts negres han estat la BP 5107 entre Llinars i el nucli) i la carretera interior que va d’ Alfou al poble. Aquest mes ha estat un mes negre per a la nostra fauna autòctona. Quatre guineus i dos eriçons han estat atropellats per conductors que sovint teníen massa pressa. La història de la família de guineus de la drecera d’ Alfou és la que més pena i tristor m’ ha produït. Fa poc més de tres setmanes la mare o el pare va morir a l’ alçada de la benzinera, i aquesta setmana tres cadells de la camada de 4 han mort també atropellats. La policia local me’n va parlar d’ ells fent una ronda nocturna , com a regidor de la policia. L’ agent Joan me’ls va presentar i em va dir apenat que aquella família no tindria molt de futur. Els auguris de l’ agent s’ han complert malauradament.

En molts dels itineraris que faig al vespre despréde acabades les reunions pròpies de les meves tasques, solia passar per la carretera d’ Alfou, i més d’ una vegada mel’s havia trobat en mig de la carretera o pels vorals. Com que ja estava al cas, sempre anava a no més de 40km/h per si un cas me’ls trobava. Cada cop que conduïa per la carretera al fer-se fosc desitjava no trobar-me’ls pensant que havien sentat el cap, però al final sempre hi eren allà, majestuosos, entremaliats i feliços amb els germans i els pares.

Avui ja sols en queda un, hi també me’l he trobat. Ens hem mirat per un instant i he pensant en ell i en tot allò que ha perdut i qe de segur perdrà. Una gran tristor m’ ha envaït i en tot el dia no he pogut deixar de pensar-hi.

Des de l’ ajuntamenthi en allò que estigui a les meves mans i a les de l’ equip de govern posarem les mesures que calguin per evitar que més animals segueixin morint a mans dels conductors que no respecten els límits de velocitat.

Aquest escrit va per ells, per les guineus, els eriçons, les serps, els talps, els gripaus i demés animals del nostre entorn que a més de no tenir-ho fàcil per sobreviure, han de fer front a l’ amenaça creixent de la circulació de tot tipus de vehicles.

Lamento no haver-vos pogut salvar.

 

Coixins belinesos a Can Miret.

La regidoria d’ Urbanitzacions va encarregar la compra de 18 coixins berlinesos per acabar el programa de mobilitat a Can Miret i Pungoles iniciat l’ anterior mandat i que va quedar a mitges. Al llarg d’ aquesta setmana s’han anat col·locant en els punts que l’ AAVV de la urbanització i la policia van acordar per tal de reduïr la vel·locitat a tota la urbanització. Un cop instal·lats, es procedirà a una segona fase a les Pungoles.

El pal de la càmera de l’ Avda Alfou ha estat substituit.

Fa un parell de mesos, un vehicle va topar amb el pal que suporta la càmera de l’ Avda del Bosc a Sant Julià d’ Alfou, quedant doblegat. Un cop comprat el nou suport i desmuntada la càmera per part dels operaris de la brigada d’ obres, la companyia Alphanet va procedir aquesta setmana a la seva reinstal·lació i posada en funcionament.

Memòries de les Pungoles 2ª part.

El web amic, Les Pungoles opina i viu segueix fent un recull d’ aquells records que els veïns de la urbanització de les Pungoles van viure quan van arribar a la urbanització. Aquí teniu la segona part.

Memòries de les Pungoles Cap.2: De Barcelona a una casa pungolera

Durant els primers anys de la dècada dels 60 el Sr. Vendrell va ser el promotor de la urbanització inicial de Les Pungoles, amb qui els primers compradors van tractar per edificar les primeres cases pungoleres. Com moltes altres abans que van anar arribant entre els 60 i els 70, la nostra familia va posar els peus a Les Pungoles a principis dels 80, quan els hàbits socials i les tendències familiars, eren quelcom diferent a les anteriors i a les actuals. Les Pungoles, com ja sabeu, és un de tants nuclis recidencials que tenen el seu orígen i desenvolupament per l’arribada de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien fugir, els divendres al vespre, del formigó de les grans ciutats per endinsar-se i respirar el verd i l’entorn rural i la muntanya, sense tenir que fer molts quilòmetres amb els vehicles de la época. Aquestes mateixes intencions van tenir els pares un parell de dècades després dels primers pungoleros. I així doncs amb 5 anyets d’edat (ara m’apropo perillosament als 40) i després de moltes voltes per diferentes entorns en un radi de 50 Km de Barcelona, es van encisar i decantar pel conjunt residencial i l’entorn de Les Pungoles.

Lógicament, per poder arribar a la urbanització i descobrir-la, aquests futurs propietaris pungoleros havíen de tenir un vehicle propi, i certa informació privilegiada o bé molta sort per saber trobar per primera vegada els carrers pungoleros. En el cas de la nostra família, el descobriment de Les Pungoles va tenir el seu orígen gràcies a la informació d’una de les primeres famílies pungoleres (La Sra. Cañas), clienta habitual del meu pare a una oficina del barri de la Guineueta de Barcelona.

Per altra banda, la família Domingo, els anteriors propietaris de la nostra llar pungolera, van ser d’aquells pioners originals, que van adquirir dos terrenys al primer promotor (Sr. Vendrell) on van fer-se edificar una casa d’una sola planta en forma de “L”, amb les façanes blanques acabades amb pedra nicorella (fesonomia constructiva molt habitual a Les Pungoles d’aquells inicis), i jardins amb pins i cedres envoltats de gespa.  Les seves “pujades” amb els fills, com la de la majoria de famílies pungoleres durant aquells primers anys, eren de cap de setmana, pujant divendres vespre i baixant a Barcelona diumenge al tard. Amb el temps, es van veure obligats a ampliar la casa per guanyar espai, edificant un segón pis i un garatge.

Al pasar els anys, i per evolució natural, aquests mateixos fills per qui els pares ho fan tot i tot ho arrisquen, solen ser també decisius alhora de deixar de “pujar” (sempre s’en diu pujar pel fet de anar de Barcelona a la muntanya) a Les Pungoles. Els fills dels Domingo ja no prioritzaven gaudir els dissabtes i diumenges a la casa pungolera, i així als pares la casa se’ls va fer gran i difícil de mantindre. L’opció plausible i rendible era vendre la seva estimada casa al costadet del Montseny.

D’aquesta manera, provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona, la nostra família es va convertir en pungolera amb una casa pels caps de setmana envoltada de bosc, on fugir de les rutines accelerades de la ciutat. De forma inherent els pares complien el somni de ser propietaris d’una caseta amb jardí, on els fills poguessin gaudir de la natura, no excessivament lluny de la ciutat, i des d’on, potser més endevant, anar a treballar i a l’escola de dilluns a divendres.

Bona acullida dels actes de la FM de SAV a les urbanitzacions.

Per primer cop, aquestes festes majors de Sant Antoni de Vilamajor vàren tenir una participació destacada les urbanitzacions.Quatre dels actes de la festa es van duur a terme a les urbanitzacions, concretament a Alfou, Pungoles i Can Miret. Ens hagués agradat també fer algun acte a Can Vila, però la manca d’ un espai adient ho va fer impossible. La veritat és que aquesta primera experiéncia descantralitzadora ha tingut un resultat molt positiu, amb una afluència de veïns important, i amb actes pensats per a totes les edats. Unes 60 persones vàren gaudir d’ un concert de Jazz a la Rectoria, al restaurant de les Pungoles, un concert de napolitanes va reunir un nombros públic igual que a l’ espectacle de màgia al local social de Can Miret, per concloure amb l’ acte final de la sardinada a Les Pungoles amb més de 150 veïns. Sens dubte, l’ experiència s’ ha de repetir i ampliar de cara al futur, i no solament durant les festes majors. Tenim els espais, el públic i les ganes de fer que  les urbanitzacions cada cop més se sentin part de Sant Antoni, i en aquesta línea seguirem trevallant.

Memòries de les Pungoles Cap.1

Memòries de Les Pungoles Cap.1 : Breus apunts històrics de Les Pungoles ( text publicat al web les pungoles opina i viu )

Segons hem pogut extreure d’una publicació del Historiador Pere Balañà i Abadia, Les Pungoles és de les primeres urbanitzacions que van aparèixer els anys 60, com a consequència de l’augment del nivell de vida d’aquella dècada, quan allò dels sis-cents, a la part dreta de l’actual carretera BV 5108 (amb entrada ara ben senyalitzada en la rotonda corresponent).

Podem dir que la història de Les Pungoles i el seu nom és quasi mil.lenària. Segons les investigacions del Historiador Pere Balañà i Abadia, els seus començaments es remonten al 1904 quan el Sr. Alemany, un antic alcalde de Blanes, i les seves germanes van comprar una terreny anomenat La Pungola que pertenyia a Can Pungol, una de les propietats més extenses de Sant Antoni de Vilamajor encara existent en aquests dies (veure imatges). Un cop talat el bosc, la feina de masovers la va iniciar un tal Caselles de Vilamajor, i la van proseguir la família Costa (que van tenir dos fills, nen i nena), i també els Jané ocupant-se dels conreus de regadiu des del 1953 fins el 1967. Més endevant la seva vinculació amb Les Pungoles va ser l’administració del restaurant que va ser inagurat el 1967 i que van gestionar del 1974-78, i també a partir del 1980 fins a mitjans dels 90.

Després de la mort de les germanes Alemany al 1958 i 1964, al ser els tres germans solters, la parcel.la va pasar a ser propietat del Dr. Solé Selvas de Barcelona, qui la va vendre al Sr. Vendrell, el veritable promotor de l’actual urbanització de Les Pungoles, que va fer realitat el que ara coneixem i gaudim. Després anirien arribant els primers propietaris i famílies que es van implicar en la vida pungolera, i que intentarem anar recordant en propers articles

El nom de Les Pungoles, vindria originalment del Mas que estaba inclós en la parcel.la on s’ubica l’actual urbanització. Segons diverses investigacions per varies vies del Sr. Balañà , el nom del Mas Les Pungoles vindria per l’original Can Pungol, propietari inicial de la parcel.la. Aquest nom “Pungol” es pot pensar que s’origina  pel fet  que sempre hagi crescut de forma silvestre el “poniol” (planta per infusions) en els camps humits de l’entorn pungolero. Si anem  més enrere en el temps, l’orígen del nom “Pungol” podria vindre de noms de personatges com Melchior Punjol ( a Sant Pere de Vilamajor) o Arcís Pongoll (a Cardedeu) al voltant del 1553, durant el fogatjament fet en aquell any. Finalment, segons estudis del feudalisme, també es pot concloure que l’orígen de “Pungol” s’enllaça amb el del propietari Ponç Guadall documentat al 1204.

Persecució policial a SAV.

El pasat dilluns dia 19, un veí d’ Alfou alertava a la policia local de SAV d’ un possible robatori a una casa de l’ Avda Llinars. Immediatament la policia va començar a buscar el cotxe sospitós per Alfou, i finalment després d’ una recerca negativa, van localitzar el cotxe a Can Miret. La policia va ordenar la detenció del vehïcle sospitós i es va encetar una persecució per la BP 5107 fina a Llinars. La policia de Llinars va estar alertada i es van fer talls de carreteres. Finalment, el cotxe dels pressumptes delinqüents va xocar amb un fanal aprop de la rotonda i els ocupants van marxar corrent. Finalment, se’ls va perdre el rastre. Tota l’  actuació va ser dirigida pel Sergent de la policia de SAV.